Què són els elements de la marca?

Una marca està formada per tots o part dels següents elements.

1- Components verbals

• Logotip: configuració estètica i artística del nom de l’empresa o del producte. És el tipus de lletra que es desitja veure sempre imprès.
• Anagrama: És l’abreviació o deformació d’un nom o frase que designa una activitat per mitja de sigles.

2- Components icònics

• És qualsevol objecte, animal o disseny gràfic que serveix per identificar una empresa o producte.

3- Components cromàtics

• És un color que identifica a una empresa o producte. Així com els components verbals i icònics són registrables, cap tipus de color pot ser propietat de cap empresa o producte.

4- Components psicològics

• Les emocions contribueixen sensiblement a consolidar les dimensions de l’estatura de la marca: coneixement i estima, constituint una distingida plataforma pel valor del producte. L’emoció afecta a la memòria. Les marques de colònies i perfums utilitzen àmpliament aquesta estratègia.

La privacitat està menys protegida en el món on-line que en el món off-line?

Des del meu parer, crec que els assumptes relatius a la privacitat són similars en el món on-line i off-line. Afirmo aquest fet, ja que, en molts contractes físics o altres que es realitzen via internet, sempre obliguen a l’usuari a registrar-se en un base de dades. Aquest fet, beneficia a les empreses, ja que, poden obtenir molta informació per a les seves companyies i fins i tot per vendre aquesta informació a altres empreses. Moltes vegades, quan ens registrem en algun grup, associació o realitzem alguna compra (ja sigui on-line o no) estem acceptant l’enviament de les nostres dades cap a una base de dades.

La privacitat és un terme molt relatiu, ja que, en la societat en que vivim, la privacitat no té res a veure amb la privacitat de fa 1 segle. Abans ningú tenia accés a les dades d’altres, en l’actualitat, tots tenim accés a les dades d’altres, mitjançant xarxes socials a nivell d’Internet. De totes formes, crec que la privacitat a nivell off-line i on-line és molt similar, ja que acaba sent la mateixa informació, però, en diferent suport (un físic i l’altre digital).

Per què és la previsió del mercat tan important per les línies aèries com Cathay Pacific o Qantas?

Amb una bona previsió i planificació de la demanda l’empresa podria reduir la incertesa i el risc per a futures inversions. Amb un estudi de mercat, QANTAS podria reduir aquest risc, ja que, podria conèixer més sobre el mercat, sobre dades macroeconòmiques que afecten a la demanda com per exemple: les condicions econòmiques mundials, el desenvolupament polític o tecnològic, les activitats de la competència o d’altres factors. A part, realitzar un anàlisi sobre la competència, dels clients, dels proveïdors, anàlisi intern de l’empresa, estudiant l’evolució i l’actualitat de l’empresa, entre d’altres.

Tots aquest estudis permetrien reduir el risc, principalment per evitar compres d’avions no rentables, ja que, la compra podria fer perillar financerament a la companyia. Com es cita en el text, el procés de compra d’un avió pot durar uns 2 anys, aquest és el motiu que s’hagi d’estudiar molt bé el mercat, ja que, el risc és molt elevat, perquè avui es pot tenir un gran nombre de viatgers, però en un o dos anys pot canviar tot.

Does the price stability exist?

In my opinion, the price stability only exists in the countries that control their economy and in those that control determined type of products. For example, in Catalonia, there are regulations for the price of the bread (1/4 Kg.). Nevertheless, the main part of products has not price regulations. For this reason, the stability of the prices depends on the market, in other words, the price depends on the relation between the demand and the offer. It is possible that the market is stable, but it is not so frequent, the prices fluctuate like the currency, stock-market, etc.

For example, nowadays the petrol has price stability, because the prices are more or less the same day before day. I think that the reason for this fact is the reduction of the consumption and the stability of the production. One year before, this example was not valid, the prices did not decrease, prices rose because the energy consumption was higher.

I think that some strategic sectors should be protected or should have price stability. For example the houses or the food, that are the main products to live. Nevertheless, in our country and in a lot of other countries around the world, their basic products to live have not stability. It is for this reason that the speculation starts. It happens, for example, with the rise of the price of the cereals in the last years. The non intervention of the State in the market is characteristic of a capitalist culture. As we can read in the text, during the history, a lot of products have incremented their prices; this is the case of the gold in 1980’s.

Nowadays, the price stability does not exist because we have not regulations to protect and to decide the price of all products, mainly in the basic products.

Does the famous crisis move the governments to the autarky?

In my opinion, in the periods of crisis, the countries should open their borders and demonstrate to the world what the country is able to do. The main reason for doing that is to increase the exportations and the foreign or national consumption of the national products. Each country or company is specialised in a concrete sector, for this reason, they should improve and innovate with new products and mainly look for new market opportunities.

All around the world, each country has their main sector. In the last decades, Japan and Germany are showing that they are specialised in the quality and in the innovation, especially in technological products. China is important for the manufacture sectors, because it has a cheap labour-hand. Ireland is offering to their costumer solid bank guarantees, for this reason, the government is adopting important laws to protect this market and to obtain new costumers, mainly British and Irish savers that have their money abroad. British government is against this market option, but it is doing the same thing in other sectors.

In Spain the main sectors are the construction and the tourism, for this reason, the country should innovate in these sectors, giving to their clients the best; for example, in the tourism, the companies could give more quality to the costumer or offer innovative products. Nevertheless, the country must study new market tendencies and start to be specialised in new sectors, because it is really important to the country to do not depend only on a concrete sector or on a unique found of revenues. It should have more than one sector and found of revenues, because if one sector is damaged, the country will not be in bankruptcy. This is the case of Iceland; its main sector was the banking system, when the crisis started, the clients (mainly the non-Icelanders) withdraw and moved their saves to other banks from abroad. Now, the country is in a bankruptcy.

In one hand, it is normal that companies moved their manufactures or offices around the world. In Spain, companies invested a lot of money in the ’60. Now, the country must be adapted to the opposite thing because companies are going abroad, mainly the industries. For this reason, the government must be flexible and innovate in new sectors, mainly in research and innovation. The crisis is accelerating this process. If countries close their borders, they will lose opportunities abroad and they will lose a lot of cheap options to import products, because a lot of national products could be more expensive than external ones.

In another hand, the international organisms will be against this autarky, mainly for the basis or for the regulations of the International Trade (International Chamber of Commerce). The European Monetary Union, the WCO, WTO, etc. could be organisms against this proposal.

INCOTERMS 2000

Els Incoterms són regles internacionals uniformes per la interpretació de termes comercials, no expliquen ni detallen les obligacions de l’exportador i de l’importador, que són essencials pel correcte ús dels Incoterms, simplement donen les eines per decidir qui (importador o l’exportador) assumeix el risc en el transport del material (principalment transport i assegurança). Aquests són publicades i revisades per la CCI (Cambra de Comerç Internacional) de Paris i acceptats pels governs, autoritats i professionals d’arreu del món. Determinen l’abast de les clàusules comercials incloses en un contracte de compraventa internacional, però, s’ocupen només de la relació entre l’exportador i de l’importador, solucionant els problemes derivats de les diverses interpretacions que es poden donar segons els països involucrats i reduint les incerteses derivades de les múltiples legislacions, usos i costums.

Els Incoterms han sofert modificacions amb el pas dels anys, els primers van ser creats l’any 1936. Les modificacions abans d’arribar als actuals, els Incoterms 2000 van ser als anys, 1953, 1967, 1976, 1980 i la penúltima es va efectuar a l’any 1900.

A continuació podem conèixer els Incoterms, els quals s’abrevien en tres lletres i els podem trobar repartits en quatre grups:

1- Grup E

1.1- EXW: “Ex Works”(en fabrica).

En aquest l’exportador redueix al mínim el seu risc. Deu encarregar-se de tenir les mercaderies disponibles a la seva fàbrica o lloc de negoci seguint les instruccions marcades per l’importador a la data. L’importador es farà càrrec de tots els costos una vegada la mercaderia s’hagi col•locat a les afores de la fàbrica. Es pot fer servir en qualsevol modalitat de transport. L’exportador es el responsable de l’entrega de la mercaderia embalada i verificada, segons les instruccions de l’importador. Aquesta transmissió es realitzarà en el magatzem o lloc de negoci de l’exportador sense despatxar-les per a l’exportació ni carregar-les en el vehicle receptor. El document necessari és la factura comercial. L’importador assumeix tots els costos i els riscs des de l’entrega de la mercaderia. Deurà encarregar-se de l’elecció del mitjà de transport des de la fàbrica o magatzem de l’exportador i assumir tots els costos i riscs relacionats a la recepció de la mercaderia des del lloc a on l’agafa fins a destí.

2- Grup F

2.1- FCA: “Free Carrier” (franc transportista).

L’exportador entrega la mercaderia, despatxades a la duana per a l’exportació i en un lloc acordat, al transportista proposat per l’importador. El lloc d’entrega està acordat en funció de les obligacions de càrrega i descàrrega de la mercaderia. Es pot fer servir en qualsevol modalitat de transport. L’exportador és el responsable de l’entrega de la mercaderia degudament embalada i verificada segons les instruccions de l’importador. Aquesta transmissió es realitzarà en el magatzem o lloc de negocis convingut, en el qual s’hagin realitzat tots els tràmits duaners necessaris. Els documents necessaris són la factura comercial, el document acreditatiu de l’entrega de la mercaderia i el DUA. L’importador assumeix la transferència de la propietat i deurà encarregar-se de l’elecció del mitjà de transport a la fàbrica i de les maniobres de descàrrega, càrrega i estiba, despeses de transport fins a destí.

2.2- FAS: “Free Alongside Ship” (lliure al costat del vaixell).

L’exportador s’encarrega de transportar la mercaderia des del seu lloc de negocis fins al costat del vaixell en el port d’embarcament convingut per a l’exportació. És exclusivament marítim. L’exportador és el responsable de col•locar la mercaderia al costat del vaixell en el port triat. L’importador assumeix els riscs per pèrdua o dany. Els documents necessaris són la factura comercial, el document acreditatiu de l’entrega de la mercaderia i el DUA. L’importador és el responsable d’embarcar la mercaderia al vaixell i assumeix els costos dels riscs de pèrdua o dany d’aquesta fins que arriba al destí final.

2.3- FOB: “Free on board” (Lliure a bord).

L’exportador és l’encarregat d’enviar la mercaderia des del lloc de negoci fins al port d’embarcament i l’estiba. En el moment que la mercaderia creui l’entrada del vaixell, els riscs i costos per la pèrdua o dany de les mercaderies passen a ser de l’importador. És exclusiu del transport marítim. L’exportador és el responsable d’entregar la mercaderia suspesa al costat del vaixell i del despatx de duanes en el país d’exportació, també l’estiba, quan la mercaderia sobrepassa la borda del vaixell en el port d’origen, la responsabilitat passa a ser de l’importador, el qual s’encarregarà de tots els riscs des d’aquest moment fins al final. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA i el coneixement d’embarcament.

3- Grup C

3.1- CFR: “Cost and freight” (Cost i flete).

L’exportador concreta l’entrega quan la mercaderia sobrepassi la borda del vaixell en el port de destí convingut. És exclusivament marítim. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació, assumeix els riscs i despeses de duana càrrega, estiba, flete marítim i la desestiba, l’importador assumeix els riscs de propietat una vegada que la mercaderia estigui a l’aire, però, quan sota del vaixell sigui el port i no el vaixell, a partir d’aquest moment haurà de pagar tot fins a destí, l’assegurança de viatge la paga ell. Els documents que hi ha són la factura comercial, el DUA i el coneixement d’embarcament.

3.2- CIF: “Cost Insurance and Freight” (Cost, assegurança i flete).

L’exportador assumeix les obligacions d’entrega quan la mercaderia sobrepassa la borda del vaixell en port d¡origen, incloent a de més l’assegurança. Només és en el transport marítim. L’exportador és responsable de tramitar l’exportació, assumint els riscs i les despeses de duanes de l’embarcament, estiba, flete... fins al port de destí, i l’importador s’encarrega de fer el despatx de duanes i pagar la resta de transport i assegurança en el país de destí. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA, el coneixement d’estiba i la copia de la pòlissa de l’assegurança.

3.3- CPT: “Carriage Paid To...” (Transport pagat fins a...).

L’exportador s’encarrega de les despeses de l’enviament de la mercaderia fins a destí, és a dir, ell paga tot fins al destí convingut. És vàlid en qualsevol mitjà de transport. Els documents utilitzats són la factura comercial, el DUA i els documents de transport. L’exportador es responsable de tramitar l’exportació, assumeix l’elecció del mitjà de transport a la fàbrica, les despeses del transport fins al destí convingut, la contractació d’una assegurança. L’importador assumeix els riscs de propietat i de pèrdua de la mercaderia una vegada que aquesta es passa a les mans del transportista.

3.4- CIP: “Carriage and Insurance Paid To...” (Transport i assegurança pagats fins a...)

L’exportador entrega la mercaderia al transportista escollit per ell i es fa càrrec de les despeses del transport necessaris per dur la mercaderia al destí convingut. Vàlid en qualsevol mitjà de transport. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació, assumint l’elecció del mitjà de transport, les despeses de la mercaderia fins al lloc predeterminat, la contractació de l’assegurança de la mercaderia, comunicar a l’importador la data estimada d’arribada, assumeix els riscs...fins al lloc determinat. L’importador és el responsable de les despeses incloses des de l’arribada de la mercaderia al lloc de destí fins al lloc assignat. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA, els documents de transport i la còpia de la pòlissa d’assegurança.

4- Grup D

4.1- DAF: “Delivered At Frontier” (entregat a la frontera).

L’exportador efectua l’entrega quan posa la mercaderia a disposició de l’importador dins del mitjà de transport utilitzat i no descarregat, en el lloc i punt establert de la frontera, però abans de passar la duana del país veí. Es pot usar en qualsevol modalitat de transport. L’exportador assumeix totes les despeses implicades en l’entrega de la mercaderia en el punt establert en la frontera. Entre les seves responsabilitats es troben tramitar l’exportació assumint l’elecció del mitjà de transport...totes les despeses fins al lloc assignat i l’importador assumeix els riscs i les despeses des d’aquest punt fins al lloc de destí final. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA i els documents que permetin a l’importador retirar la mercaderia de la duana.

4.2- DES: “Delivered Ex Ship” (Entregat sobre el vaixell).

L’exportador ha d’entregar la mercaderia a bord del vaixell en el port de destí establert per l’importador. Exclusiu del transport marítim. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació assumint els riscs i despeses de duana en el punt d’embarcament, estiba , també ha de pagar el flete fins al port de destí i les despeses i els riscs ocasionats, és a dir, ho ha de pagar tot fins a la desestiba no inclosa, i l’importador es responsable de totes les operacions des d’aquest punt fins al final. Els documents necessaris són; la factura comercial, el DUA i els documents acreditatius per poder recollir la mercaderia en el port de destí.

4.3- DEQ: “Delivered Ex Quay” (Entregat en el moll).

L’exportador té l’obligació de posar la mercaderia a disposició de l’importador sobre el moll del port de destí acordat. És exclusivament marítim. L’exportador és responsable de tramitar l’exportació assumint els riscs i les despeses de duana en el punt de càrrega del vaixell, estiba.. i de contractar i pagar el flete marítim fins al port de destí convingut, també assumirà les despeses de maniobra de càrrega i estiba, entregant la mercaderia al port de destí. L’importador és el responsable del cost de l’aranzel, el despatx de duanes i també té el risc de la pèrdua des del moment de l’entrega fins al final. Es necessita la factura comercial, el DUA i els documents que ens permetin treure la mercaderia de la frontera assignada.

4.4- DDU: “Delivered Duty Unpaid” (Tot pagat excepte els aranzels).

L’exportador ho paga tot excepte els aranzels, el despatx de duanes i pagar els tràmits, drets, impostos i altres càrregues, les quals les paga l’importador. Vàlid en qualsevol modalitat de transport. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA i els documents que permetin retirar la mercaderia de la duana.

4.5- DDP: “Delivered Duty Paid” (Tot pagat).

L’exportador ho paga tot excepte els aranzels, l’importador rep la mercaderia sense haver-se de preocupar de res. És vàlid en qualsevol mitjà de transport. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA i els documents que permetin retirar la mercaderia de la duana.

Quines són les similituds i les diferencies entre capital de marca i valor de marca?

El capital de marca és el valor afegit d’un producte/servei envers a la competència, en canvi, el valor de marca és el valor que té un producte al llarg de la seva vida. Aquest últim pot ser calculat comparant els ingressos futurs esperats d’un producte amb marca amb els ingressos similars sense marca. En tot cas estem parlant d’una estimació. Des del meu parer, no té res a veure l’un amb el altre, ja que un tracta mostra el calor que pot tenir per client (capital de marca) i l’altre el valor que pot tenir per l’empresa (valor de marca). L’únic aspecte comú és que són aspectes a tenir en compte alhora de fixar l’estratègia de l’empresa/marca.

EFTA (European Free Trade Association)

La EFTA (European Free Trade Association) es va crear entre l’any 1959 i el 1960. Podem dir que aquesta associació és va establir per primera vegada l’any 1960. Primerament la formaven el Regne Unit, Suècia, Noruega, Dinamarca, Portugal, Suïssa i Àustria, l’any 1970 es va unir Islàndia, en el 1986 Finlàndia i el darrer país a unir-se aquest tractat va ser Liechtenstein, que formaven una àrea de lliure canvi per eliminar tarifes entre ells, és a dir per arribar a suprimir els aranzels.

Amb el pas dels anys van anar marxant països, per poder entrar dins de la CEE., volien canviar-se d’associació econòmica ja que d’aquesta manera es podrien obrir portes, desenvolupar-se encara més, en definitiva buscar un mercat amb més països i buscar una unió més forta i competent. L’any 1973 van marxar Dinamarca i Gran Bretanya, l’any 1986 Portugal, i els últims en marxar fins el moment van ser Àustria, Finlàndia i Suècia, que van marxar d’aquesta associació l’any 1995. Actualment només hi ha quatre països membres que són els següents; Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Noruega, que són els països que es neguen ha entrar a l’Unió Europea. Islàndia, Liechtenstein i Noruega formen part també juntament amb la Unió europea a l’EEA (European Economic Area) creada l’any 1992 però no va entrar en vigor fins l’any 1994. L’EFTA promou el lliure canvi i ajuda l’intercanvi amb altres països, també té molt bona relació amb l’UE, ja que un 75% dels països membres de l’EFTA, formen part de l’EEA. Estan en vigor tots dos en l’actualitat. Els objectius principals són els de fomentar el creixement de la zona millorant les relacions amb d’altres països.

L’EFTA té ubicada la seu principal a Ginebra i té oficines a Luxemburg i també en té una a Brussel•les.

Els consumidors en general obtenen més beneficis que riscs quan les empreses coneixen la seva informació personal?

Des del meu punt de vista, les bases de dades són molt importants per tal d’adaptar els productes a les necessitats dels usuaris, ja que, si no existissin aquestes bases de dades, les empreses haurien de buscar altres mitjans per realitzar estudis de mercat per tal de definir el producte en tots els aspectes. Ara, mitjançant les bases de dades, permet tenir les dades actualitzades i poder adaptar el producte o l’empresa als nous temps.

Per exemple, els supermercats alimenten les seves bases de dades mitjançant els programes de fidelització, exemple targeta EROSKI. Amb l’utilització d’aquesta targeta, el client obté uns descomptes en les compres i l’empresa obté informació sobre els hàbits de compra. Amb aquesta informació, l’empresa pot adaptar lineals, preus o productes, per adaptar-se al client.

Serveix d’alguna cosa la missió d’una empresa?

La missió és un concepte lligat a la visió, tots dos molt importants per tal de marcar el full de ruta i els objectius de l’empresa. La missió és un concepte que representa una definició de l’activitat a que es dedica l’empresa, com vol portar aquesta activitat i el que la permet diferenciar-se de les demés.

Pot semblar molt simple, però moltes empreses no saben ni a que es dediquen o que defineixen la seva activitat d’una manera molt vaga, per aquest motiu, els missatges poden ser difusos i poden portar a una indefinició.

Per poder definir una missió és important preguntar-se sobre diferents aspectes, que ens permetin definir correctament la missió de l’empresa i no deixar espais incoherents. Detallo algunes preguntes a realitzar:

• A què es dedica l’empresa?

• Quina diferència hi ha entre la pròpia empresa i la competència?

• Quins són els valors i principis que impulsin la nostra iniciativa?

• Cóm tracta l’empresa als seus treballadors, proveïdors, clients i socis?

Un somni meravellós

Aquesta nit he tingut un somni molt estrany però preciós a la vegada. He somiat que viatjava per tot el planeta i descobria un món ple d’enormes boscos on plovia i feia sol els mateix nombre de dies a l’any. Un món on la natura era estrictament respectada com el més gran tresor de tots els éssers vius del planeta. Un món on els animals eren tractats amb tota l’adoració que mereixen. Un món on gent de totes races, costums i religions vivien en comunió i eren tractats per igual, sense discriminació de cap tipus. Un món on dones i homes tenien la mateixa llibertat i les mateixes possibilitats. Un món on els nens de tot el món eren tractats com allò que són, i se’ls deixava gaudir de la seva infància. Un món on tots aquests nens podien anar a l’escola fins que ells ho decidien. Un món on les diferències econòmiques i educatives de cada persona no depenien del país on hagués nascut, sinó de la seva voluntat d’obrir-se un bon camí a la vida. Un món on no existien les paraules guerra i violència.

Avui he tingut un somni preciós, però després m’he despertat i el fet de veure el fort contrast entre el meu somni i la realitat m’ha decebut molt. He vist un món on els contrastos climàtics són cada vegada més forts. Un món on els éssers humans no tenen cap respecte per la natura ni pels animals amb qui l’han de compartir. Un món on la discriminació racial està a l’ordre del dia. Un món on les dones no gaudeixen de les mateixes llibertats que els homes. Un món on molts nens es veuen obligats a renunciar a la seva infància per treballar des que són ben petits. Un món on el fet d’haver nascut a una regió o altra del planeta determina quin serà el nostre nivell econòmic i educatiu. Un món on amagar-se de la guerra i la violència és impossible.

Si tothom ho volgués, podríem canviar el món.

Núria

La meravella de viatjar

La meva passió és viatjar. Des que era ben petit, un dels meus grans somnis ha estat fer la volta al món, i espero poder veure’l, algun dia, convertit en realitat.

El fet de visitar un país estranger et permet conèixer altres persones amb altres cultures i altres maneres de pensar ben diferents a la teva. Això, a la vegada, et va fent canviar la teva pròpia manera de ser i de pensar. Abans, per exemple, potser no era conscient del que tenia fins que, aquest estiu, vaig estar a Rússia. Vaig estar a Polpino, un petit poble al costat de Bryansk, una ciutat d’aproximadament les mateixes característiques en extensió i població que Terrassa. Allà, una família em va acollir a casa seva, em va deixar la seva habitació i el seu llit, em va donar el seu menjar i em va tractar com el seu fill o el seu germà. Tenint ben poquet, m’ho van donar tot. Però no només això, sinó que també em van buscar allotjament a casa d’una família amiga a Sant Petersburg. A mi em va semblar una mica inapropiat al principi ja que no els coneixia de res i pensava que seria molt incòmode per a ells, però res més lluny de la realitat. Una vegada més, una família humil d’un suburbi de Sant Petersburg em va deixar la seva casa, la seva habitació, el seu menjar i allò que és més important, la seva enriquidora companyia.

Aquesta experiència va fer que em plantegés la vida d’una altra manera i que donés més importància a tot el que tinc. És per això que recomano a tothom que viatgeu mentre pugueu, que proveu de conèixer altres paisatges, altra gent i altres cultures. Que mai us faci por anar allà on els altres no s’atreveixen si vosaltres de veritat ho voleu. Deixeu-vos emportar pel vostre esperit aventurer, mai perdeu l’oportunitat de fer coses noves i, sobretot, trenqueu l’inevitable rutina de tant en tant.

Núria

L'aventura de la meva vida

Terrassa no és el primer indret espanyol on he viscut. Primer vaig arribar a Sevilla, allà vaig treballar recollint olives fins que els meus responsables van decidir que era massa arriscat que continués. Després vaig anar a parar a Cartagena, on vaig treballar al sector de la construcció durant uns mesos, fins que vam acabar aquells pisos tan macos. Més tard vaig passar unes quantes setmanes a València recollint taronges fins que la temporada va finalitzar; i, finalment, vaig arribar a Terrassa. Aquí he trobat una bona feina a un magatzem i per fi podré arreglar els meus papers.

Arribar aquí no va ser fàcil, però per sort no vaig haver de dormir al carrer ja que un conegut em va llogar una habitació a casa seva. Aquí he fet bons amics, però em sento sol ja que trobo molt a faltar la meva dona i els meus fills. És per això que estic estalviant tot el que puc. M’agradaria que vinguessin el més aviat millor, però no de la mateixa manera que ho vaig fer jo. Als meus fills els encantaria estudiar i anar a la universitat, i el meu deure com a pare és fer el possible perquè puguin aconseguir-ho. A mi també m’hagués agradat estudiar alguna cosa, així que tan bon punt obtingui els meus papers començaré a estudiar català.

Sovint recordo aquells que van fer el viatge amb mi. Penso què se’n deu haver fet dels companys amb qui vaig passar nits i dies al mar, passant fred i gana. Espero que hagin tingut la mateixa sort que jo. Tinc malsons on apareixen aquells que van morir durant l’aventura, a qui ens vam veure obligats a llençar al mar per no enfonsar-nos tots junts. Tots teníem el mateix somni: una vida millor per nosaltres i pels que vindran després. Moltes gràcies, Terrassa, per la teva càlida acollida.

Núria