dimarts, 2 de desembre del 2008

Brams: el grupo que sigue vivo!

Buenas noches!

Hoy os hablaré sobre Brams, un grupo de música de carácter reivindicativo a favor de la independencia de los países catalanes, que se mantuvo activo durante los años 1990 y 2005, no solo en dicha nación, sino también en otros países, como País Vasco, Galicia, Andorra, España, etc.

¿Por qué hablar de este y no de otro? Este fue mi grupo preferido durante gran parte de mi adolescencia, no obstante, todavía lo recuerdo como aquellos tiempos, ya que lo bueno es difícil de olvidar.

En su discografía podemos ver claramente la diferencia entre el mensaje que promulgaban en sus inicios y también al final de su carrera. En el principio, su mensaje se dedicaba a fomentar la lucha del día a día, no obstante, el del final era claramente un mensaje de esperanza y ánimos de cara al futuro, con la finalidad de mantener la llama encendida para poder llegar al futuro con honor.

No obstante, el mensaje acostumbra a ir acompañado de mucha ironía, que ayuda a darle un toque de humor a sus letras debido a muchas injusticias de las que existen, tanto de la actualidad como del pasado.

Bueno, como anécdota final comentar que tristemente no llegué a ir a ningún concierto de Brams. La única vez que pude ir, tuvimos que dar las gracias a un grupo de ignorantes fascistas, que como siempre, tuvieron que hacerse notar, por este motivo tuvieron que lanzar piedras, insultar, agredir, etc., resultado: concierto suspendido y agresión en el coche en el que íbamos.

Saludos y recordar que la esperanza continua. ¡Hasta la victoria siempre!

PD: Aprovecho esta ocasión para que podáis ver videos sobre este grupo:

Autor: Brams
Disco: Cal seguir lluitant
Año: 1995
Canción: Moros i cristians



Autor: Brams
Disco: Tot és possible
Año: 1999
Canción: Sóc d'un país



Autor: Brams
Disco: Aldea Global Thematic Park
Año: 2001
Canción: Pocatraça



Autor: Brams
Disco: Tot és possible
Año: 1999
Canción: Brindis



Autor: Brams
Disco: Cal seguir lluitant
Año: 1995
Canción: La pesta blava



Autor: Brams
Disco: Energia
Año: 2003
Canción: La plaça
Inspirada en el poema de Shakespeare "Hell is empty and all the devils are here".

diumenge, 30 de novembre del 2008

Trip to London

Hello friends!!

I think it will be a good idea to write about the trip we made to London last Christmas, we spent there six days (from 26th to 31st December). We were a bit surprised because we arrived to London at 4pm and it was completely dark. We must confess that our first day there was a chaos, it was too dark and too cold and wet; we were looking for Charles Dickens's house for almost half an hour! But we found a couple of Italians that were in the same situation: Dickens's house is too hidden!! We went to sleep early that day...













Fortunately, the following days were much better!! I'm not going to explain every thing we did and saw because I would be here writing too much time, but I will concentrate on the must important and funny things!!

On December the 27th we saw the Big Ben, the Westminster Abbey and all the Houses of Parliament, it was really nice! We walked the Whitehall where we saw Tony Blair's house, House Guards Avenue and many other things. We also went to Trafalgar Square (beautiful place!) and finally we saw the “famous” Buckingham Palace which was much smaller than we expected.












Later that day, we walked Regent St., a street full of shops and with original Christmas lights, and we arrived to Picadilly Circus (it was exciting to be there!). We walked around it and, for Japan's fans, we discovered Japan Centre, a nice Japanese supermarket were we found a lot of interesting things! That day we also stopped at Fortnum & Mason, a luxurious and expensive shop were you can find food and drinks; we bought some delicious infusions (we recommend to you the Orchard Apple one, its really delicious!! mmm). We also recommend you to walk through Carnaby St., a small street full of shops also with nice Christmas ornaments.













The next day we saw the BBC buildings and we walked around them. We enjoyed a lot walking through Regent's Park, it was cold but really nice!! Eveything is green and you can breathe better there. It was full of football fields and squirrels! We saw the Sherlock Holmes's museum and we arrived to the Tate Modern. Later, we walked Oxford st. where we found a shop called uniqlo, where we bought some clothes; and we finally arrived to Hyde Park where we saw the Speaker's corner, the big lake full of ducks and swans, and a lot of Christmas attractions (including ice-skating!!). It was surprising that the ducks and the swans weren't afraid of people and they get near to us, we could almost touch them!!

We went to Lesotho's embassy too!! We wanted information of the documentation needed to travel to Lesotho!! It was funny!! We also went to Harrods, but it was impossible to stay there more than half an hour! It was too much full of people and we could see nothing! We visited the Trinity Church, we saw the Royal Albert Hall and some other things. We had a snack in the afternoon at a Starbucks Coffee were we met the Newcastle football players! Later, it started raining while we walked along the streets of Chelsea.
















The next day, we visited the China Town and we walked and walked, we passed little Venice to arrive to the Candem Market; we spend a great time there and we bought a lot of things, but it was too much full of people!! That day we saw a lot of non too much interesting things and we went shopping. We had dinner at a Kentucky Fried Chicken where we saw something that reminded us a film or something like that, it was a girl that threw a glass full of coke on a man, we don't know what happened before but it was funny!! At night we went to the London Eye, it was so expensive but it was a nice experience!! It works too slowly, and when you are on top you have seen it all and it is a bit boring.












The last day we walked along the Thames river, we saw a 2nd World War ship and we arrived to the Tower Bridge, I thing it is a beautiful construction. We crossed it and we had breakfast at a bar, we had an English breakfast (bacon, sausage, beans, eggs, tomato, etc) an a jacket potato (a boiled potato with the chosen sauce) it was delicious!! We saw st. Paul's cathedral and some other important monuments near it (magistrate's court, mansion house, bank of England, Lloyds building, etc). It was a beautiful walk where we also saw a limousine Hummer!! We saw a lot of other things and we finished our day having dinner at an excellent Irish pub called o'Neill's pub; we had a delicious dinner with good music in life.
























Finally, on December the 31st we left London. During these days, we travelled in the city by train, but this day we took a bus to go to the airport.

We recommend you to visit this city!

Núria

Visiter les États Unis

Bon après midi,

Aujourd'hui je vous parlerai de la nouvelle façon d'entre aux États Unis.

À partir du 12 Janvier 2009, ce sera plus difficile d'entrer aux États Unis, car il sera obligatoire pour toutes les personnes qui souhaitent entrer au pays d'emplir un formulaire électronique avant de partir. Cependant, le formulaire ce n'est pas une garantie pour pouvoir entrer aux États Unis.

Ce formulaire électronique pour l'autorisation du voyage (appelé aussi comme ESTA) devra être rempli 72h avant de partir au maximum seulement pour les voyageurs dont la nationalité est au programme VISA WAIVER. Les pays qui forment ce programme sont les suivants: Espagne, Allemagne, Andorre, Australie, Autriche, Belgique, Brunei, Danemark, Slovénie, Finlande, France, Irlande, Islande, Italie, Japon, Liechtenstein, Luxembourg, Monaco, Norvège, Nouvelle-Zélande, Pays-bas, Portugal, Royaume Unit, Saint Marin, Singapour, Suède et Suisse.

Après le 12 janvier, tous le voyageurs de ces pays qui ne sollicitent ou ne reçoivent pas l'autorisation du ESTA avant partir, pourront avoir leur sollicitude de voyage refusé ou avoir des problèmes administratif pour entre aux États Unis.

Tous le voyageurs qui ont leur sollicitude acceptée pour entrer au pays devront présenter le passeport en règle avec une photographie digital et empreinte des doigts index.

Les possibles réponses du formulaire obligatoire sont:

  • AUTHORITATION APPROVED (On pourra voyager).
  • TRAVEL NOT AUTHORIZED (On ne pourra pas voyager).
  • AUTHORIZATION PENDING (On devra actualiser les données).

Cette autorisation sera valable jusqu'à 2 ans ou jusqu'à la caducité du passeport pour pouvoir entrer au pays.

Si vous voulez plus de renseignements, je vous recommande de visiter la web suivante: https://esta.cbp.dhs.gov

À tout à l'heure mes pots!

dissabte, 15 de novembre del 2008

Ens estem carregant el planeta

Bon dia!

Per desgràcia, el món no és tan bonic com el veu Mr.Aznar i sí, el canvi climàtic sí que existeix, i a poc a poc ens estem carregant el planeta. Molta gent creu que s'exagera força dient que d'aquí uns quants anys la Península Ibèrica serà un enorme desert, però jo crec que és del tot cert. Potser jo no ho arribo a veure, però i els meus fills? I els meus néts? Ells molt probablement sí que ho veuran.

El canvi climàtic és una cosa impossible de parar a aquestes alçades, i menys encara si no comptem amb el suport dels senyors polítics (i creieu-me, no hi comptem ja que la majoria d'ells es passen el protocol de Kioto pel forro) però tots podem fer alguna cosa per intentar frenar-lo una miqueta.

Reciclar és el millor que podem fer. No costa res separar els envasos, del paper, del vidre i de la deixalla orgànica; és un gest senzill amb el qual aconseguirem molt. Gairebé a totes les cantonades trobem un contenidor blau, un de groc i un de verd per poder reciclar com cal, per tan no és una cosa que requereixi gaire esforç.

Però reciclar no és només separar les deixalles!! Reciclar és també utilitzar productes reciclats!! Comprar paper reciclat, per exemple; un paquet de 500 folis blancs costa el mateix que un de 500 folis reciclats, i amb els reciclats contribuïm a la millora del medi ambient (no sigueu ganduls, que a l'Abacus en venen!!). Un altre aspecte a tenir en compte és dur sempre una bossa a sobre quan aneu a comprar, d'aquesta manera evitareu que us hagin de donar bosses de plàstic que acaben normalment a les escombraries. Jo sempre en duc una (d'aquestes de roba estil Misako) al bolso, així la tinc sempre a mà!

Un altre aspecte a tenir en compte és el reciclatge de l'oli de fregir. El fet de llençar-lo per l'aigüera contamina molt l'aigua, per això el més recomanable és anar-lo acumulant dins d'una ampolla, i quan l'ampolla estigui plena portar-lo a la deixalleria. Però si no voleu complicar-vos tant la vida, també podeu empapar-lo amb paper de cuina i llençar-lo a les escombraries (a la orgànica!) o posar-lo dins d'un embàs que després llençareu al contenidor groc.

I un dels actes més senzills de fer i mes beneficiosos pel medi ambient és el control de les temperatures de l'aire condicionat i de la calefacció. Més val posar-se un altre jersei i posar-la a 20graus que anar de màniga curta per posar-la a 25graus!

Per últim però no per això menys important, utilitza el transport públic! Jo opto per moure'm caminant per la ciutat! No contamino i ja de pas faig exercici ( i m'estalvio diners del gimnàs!).

Aquestes són algunes de les moltes coses que tots junts podem fer per intentar frenar el canvi climàtic. La terra és la nostra casa, i la hem de cuidar; nosaltres no som els últims que passem per la terra, després de nosaltres vindran els nostres fills i néts! Quina terra volem que coneguin?

Moltes espècies d'animals s'estan extingint a causa del canvi climàtic, no oblidem que l'ésser humà també és un animal, i que també pot extingir-se.

Núria.

dijous, 13 de novembre del 2008

Hommage à Madness

Bonsoir!

Aujourd'hui, je vous parlerai d'un de mes groups préfères. Ce group c'est Madness!

Le groupe est née en 1976 au quartier londonien de Camden Town. Il est composé par 7 membres et la raison de ce nom est en hommage à une chanson de Prince Buster « Madness (is gladness) ». Ils jouent Ska. J'ai dit qu'ils jouent, car, ils sont en train de faire de concerts. Cet an ils en ont fait à Barcelona et ils en feront à Manchester, Londres et Bruxelles.

Je suis très content, car, un group Ska a pu être un de splus important de l'histoire de la musique britannique et européenne. Pendant les premiers ans de vie du group, ils ont eu de relation avec le mouvement skinhead, parce qu'ils ont été membres de l'association British Working Class, mais avec le pas du temps, ils ont décidé de finir les relations avec ce mouvement.

La plupart des chansons parlent de la défense des droits des enfants, de ses mémoires, du petit crime et d'autres. La plus part du monde les aiment, parce qu'ils jouent chansons avec humeur et très animés.

Trouvez ci-dessous les vidéoclips de mes chansons préférées:

Madness - Night Boat To Cairo (1979)



Madness - One Step Beyond (1979)



Madness - Baggy Trousers (1980)



Madness - In the City (1980)



Soyez heureux et dansez avec le Ska!

divendres, 7 de novembre del 2008

When will we have a non-white president?

Hi guys!

During this week, I have been thinking a lot about the elections in the USA. I am really glad because, finally, they have a black president. I am very happy for them, because, the only race that has arrived forced to the USA is the black, taken from Africa. The African American were slaves since 1865 and forced to work and live in poor conditions since the 30's.

On the other hand, any European country has ever had a president from a different of the historical race. For example, in countries with old colonies, for example UK, Spain, Portugal, France, the Neederlands, Belgium, Germany, Italy, etc. any of them have had a non-white president. When do you think that some of this countries will have one? I think that I will not be here to see it, but, I wish I will.

Nowadays, if we go to one European developed countries, we can see a lot of multicultural cities with rich people from abroad. I remember when I visited Switzerland, France or UK, I see non-white people with expensive cars, clothes, etc.

I think that in Catalonia and in his western neighbor country (Spain), it was not habitual to see people from abroad. But, from ten years ago, the immigration is being increased. Unfortunately, the racism is increasing. I think that one of the reasons could be the famous “crisis”. Sometimes, one of the reactions to this problem is that some people think that the blame of this problem is caused for the newcomers, because people think that the immigrant steal their jobs. Nevertheless, they give us more knowledge in our life, because we can learn from new cultures, new clues, etc.

For this reason, I hope that in a near future, we will have an authentic multicultural country, I would like to have an non-white president.


dissabte, 25 d’octubre del 2008

La pobresa

Bona nit companys/es!

Aquesta entrada la dedico a l'entrada d'un company anomenada Blog Action Day: La pobreza, ell és en Catman:

Des de ja fa temps, que m'agrada observar els motius de les desigualtats socials, econòmiques, de genere, etc. que es poden observar en aquest fabulós planeta.

Molt sovint, ens podem arribar a pensar que nosaltres no som ningú o que nosaltres sols no podem canviar aquest món, però, la realitat no és així. Cada vegada hi han més col·lectius, persones jurídiques o físiques que lluiten per anar trencant injustícies o barreres. Tots ells lluiten pel medi ambient, pels infants, pels animals, per països pobres, per la igualtat de genere, per eradicar les diferencies entre classes, etc. Un personatge, encara que no sigui conegut pot ajudar a canviar el seu voltant.

Si ens centrem en la pobresa, crec que la culpa la té la inconsciència de la gent. Molt sovint (sobretot en l'anomenat “primer món”), ens pensem que la gent pobre, arribat a ser-ho per culpa seva. Crec que així és com ens intenten educar, és a dir, en principi vivim en una economia de mercat, però la realitat no és així. El capitalisme ens fa ser egoistes, ens intenta fer veure que els pobres no es mereixen res, ells mateixos sortiran del pou! Com a les persones les fa tornar així, als polítics encara més (quants casos de corrupció hi han al dia arreu del món?). Per aquest motiu, els països també.

Recordo que moltes vegades en àmbits familiars m'han comentat que fa uns 35/40 anys aprox. havien arribat a menjar aglans, pa sec, gra per animals, etc. Comento aquest exemple, ja que, estrany és el dia en que no tirem o veiem que no es tira menjar a les escombraries. No obstant, molta gent mor de fam cada dia.

Canviant de tema, em pregunto: Per què tenim tant por? És a dir, perquè no paren els estats de invertir en armes o en aquelles coses que realment no aporten res al gran conjunt de la població? A la població prefereix un escut de míssils o uns bons equipaments socials? Es podrien dedicar a invertir aquells “pocs” milions que dediquen dels pressupostos a l'armament en projectes socials que ajudin al país i a la seva gent a créixer.

A mi em fa molta gràcia, que molts estats no parin d'ajudar a aquelles empreses que fa uns anys no paraven d'anunciar beneficis cada vegada més elevats, ara, al tenir pèrdues, els estats no paren d'ajudar-les. Quan no paraven de guanyar-ne, no ens donaven res! Per què els hi hem de donar nosaltres? El més curiós del cas, és que ajuden a les grans multinacionals i no al conjunt més nombrós, el de les petites i mitjanes empreses.

Bé, aquestes són les reflexions d'avui. Ja aniré parlant del món i de la vida en altres entrades.

Com a regalet, escric lletra d'un dels meus grups preferits que parla sobre el món:

Grup: BRAMS
Disc: Energia
Cançó: Aquest món


"Els nord-americans tenen excedents d'armes":
és una mala notícia aquest matí.
Al migdia esclatarà una guerra a l'Àfrica:
els stocks no es poden adormir.
El genocida és indultat a l'Argentina,
a Xile el tirà rep la benedicció
els sanguinaris colonitzadors d'Amèrica
han tingut una digne successió.

AQUEST MÓN ÉS UNA MERDA
PERÒ NO ESTEM PAS DISPOSATS
A SOLUCIONAR EL PROBLEMA
NOMÉS TAPANT-NOS EL NAS
SOM JOVES I L\'UNIC CAPITAL
QUE TENIM ÉS EL TEMPS
QUAN MARXEM HAUREM RECONVERTIT
LA MERDA EN FEMS

Els locutors celebraven amb cava
la caiguda del Mur de Berlín
de cop i volta com si fos per art de màgia
el Teló d'Acer no tenia sentit.
Però, coincidint amb el Tractat de Maastrich,
el mur va reaparèixer a Gibraltar.
Disparar als fugitius queda antipàtic,
de la feina bruta se n'ocupa el mar.

És terrorista aquell que diu que ho són els altres.
És traficant aquell que caça traficants.
Els assassins s'autoanomenen policies:
els policies de la humanitat.


























Nota: Estic en temporada d'exàmens, per aquest motiu, perdoneu per les poques entrades públicades.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Basotho's economy

Hi Guys!

Today, I will speak about the Economy of one of my favorite countries.

Lesotho's economy is based on agriculture, livestock and manufacturing; in other words, the economy is still primary, based on subsistence focus in agricultural and livestock products. Nevertheless, the main part of Basothos work like miners, farmers, other primary jobs and in the industrial sector.















The most important natural resource of Lesotho is the water, for this reason and because the country is surrounded by South Africa, there is an important project, called Lesotho Highlands Water Project (LHWP) to supply water to South Africa. The LHWP is designed to take the water from Orange River (the most important river of Lesotho) and transfer the water to the neighbour country. In this project, Lesotho should be self-sufficient in the production of electricity and gain income from the electricity sales to South Africa. The main important organism who participate on this project are: World Bank, African Development Bank, European Investment Bank and other bilateral associations.

From 1992 to 1998, the Basotho economy had grown constantly, but, in September 1998, due to the riots, the main part of the commercial infrastructures were destroyed. This accident had a disastrous effect in its economy, for this reason, with the support of the IMF Structural Adjustment Programs and international organisms, the Basotho economy starts growing again.















Nowadays, Lesotho has some problems because some of the country companies have a lot of international competitors, for example a lot of Chinese Companies. Some of them are establishing their industries in the country. For this reason, it has some problems to develop the national industry. Another inconvenient of Lesotho is the distribution, there are not a lot of pavemented roads and rail ways. But, the tourism business is being increased because Lesotho is the main destine of South African people, for example for skying, climbing, etc.

Lesotho is a Southern African Customs Union (SACU) member, in which duties have been eliminated between the member countries (Botswana, Namibia, South Africa, Lesotho and Swaziland). This area (except Botswana) is known as the Rand Monetary Area, they use the rand like the common currency, nevertheless, Lesotho has an own currency called loti (plural: maloti). This currency is at par with the South African currency (Rand).

The main companies of the ancient Basotholand are:
  • Comnet Lesotho
  • Golden Hotel
  • LEO (Pty) Ltd
  • Quadrant Computers
  • Telecom Lesotho
  • Nedbank Lesotho Limited


dimarts, 7 d’octubre del 2008

Les Rugbymen

Buenas noches,

Finalmente, he decidido abrir una nueva sección llamada “BD/Manga/Comics”.

El motivo de dicha inauguración es mi afición a este arte. Empecé a introducirme y engancharme a los comics debido al descubrimiento de las siguientes historias: “Les Rugbymen”, “Lady S” y “Légendes Urbaines”.

Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, voy a comentaros de que trata el primero:

“Les Rugbymen” trata sobre el día a día del equipo de rugby del Paillar (Paillar Athletic Club), siempre desde un punto de vista divertido acompañado con unos dibujos espectaculares y graciosos.
A parte de vivir por el rugby, su otra afición es comer como cosacos en su pueblo o allí donde vayan, ya que deben mantenerse en forma. También podemos descubrir sus experiencias amorosas, destacar sobretodo, la lucha de Loupiote para conseguir a su querida

Para terminar con esta breve introducción a esta colección, comentar la curiosa relación que tienen con sus vecinos ingleses, ya que, no se entienden en cuestiones gastronómicas. Unos prefieren el cerdo, vino, cerveza, etc. y los otros en cambio, prefieren una vida más tranquila y saludable, liderada siempre por su afición al te. Incluso, estos recién llegados, se atrevieron a cambiar el bar del pueblo por un bar especializado en tes.

Bueno, esto es todo por hoy. Como regalo, ver video y fotos.

¡Saludos!



dissabte, 4 d’octubre del 2008

Capitalisme Vs Comunisme

Bona nit companys!!

Porto uns quants dies veiem i escoltant per tot arreu sobre la crisi mundial i sobretot respecte l'estatunidenca.

Des de ja fa temps em van comentar que la principal característica del capitalisme era que l'estat no intervenia en el mercat, tot el contrari que el comunisme, en el qual les empreses estaven nacionalitzades. En altres paraules, en la primera l'estat deixa fer i en la segona l'estat ho controla tot.

Retornant a la crisi ianqui, m'ha sobtat que ara es dediquin a intervenir en el mercat, fent grans injeccions de diner en el mercat (sobretot en l'interbancari), renunciant d'aquesta manera als seus principis elementas (els del capitalisme).


























Sempre he observat com els EUA criticaven a altres nacions degut a les seves polítiques, sobretot en països com Xina, Cuba, etc. en els qual feia creure als altres que estaven trencant els seus principis, simplement pel seguit de canvis en les seves estructures o processos d'adaptació de les mateixes. Com a fet curiós, destacar la introducció de telefonia mòbil a Cuba. Què té de dolent? Tenir un mòbil significa no ser comunista?

Ara en l'actualitat, ens estem adonant com és de dolent aquest sistema, el qual només beneficia a uns pocs, els quals estiguin o no en crisi, sempre podran comptar amb el suport de l'estat.

Des de sempre havia pensat que el capitalisme no era una política del tot justa, no obstant, a mesura que vaig creixent, em vaig adonant que efectivament, a part de no ser gens justa, està plena de contradiccions. En canvi, el comunisme, encara que en molts casos no s'hagi aplicat del tot bé, és una política que pot ajudar a que moltes persones surtin de la pobresa Exemple, Xina.

Ressaltar que des del meu punt de vista, la millor política a aplicar és l'economia de mercat (fusió de comunisme i capitalisme), ja que, agafa les coses bones d'una i les de l'altre, eliminant les dolentes. Aquesta política crec que és la més justa per a tots, l'aplicaria en països rics o en països emergents com Argentina, Sud-àfrica, Brasil, etc. No obstant, en els països pobres, crec que la millor política seria el comunisme, per poder igualar a la gent i donar una oportunitat a tothom.

Bé això és tot per avui. Espero que sigueu crítics i deixeu la vostra opinió.

Salut i força companys/es!

dimecres, 24 de setembre del 2008

Carlos Puebla. "Hasta siempre comandante" (1965)

Hi guys,

Today, I want to speak about Carlos Puebla, a Cuban singer and guitarist. I met Carlos because one of my favourite Spanish songs is composed by him, it is called: Hasta Siempre.

Carlos Puebla (1917-1989) sang about traditional Cuban music and about people of his country, for this reason he was the best singer for the Cuban people, he has more or less a thousand of songs, like boleros, sones, anthems, guarachas, etc.. He used a serious and direct message mixed with creole humour, for example: Y en eso llegó Fidel, La OAE es cosa de risa, Yankees go home and Hasta siempre. The last song is the most popular and important around the world, dedicated to the revolutionary Ernesto Guevara (Che), composted in 1965.

You can find below some videos of this important singer:



Carlos Puebla - Hasta siempre



Carlos Puebla - Y en eso llegó Fidel



Carlos Puebla - Por allí viniero



I show you a video about one of the most important moments of the World History, this video is the moment when Fidel read the farewell letter of Che.



Best wishes and VIVA CUBA and VIVA CARLOS!

divendres, 19 de setembre del 2008

En quin país vivim?

Bonjour à tous!

Aujourd'hui je veux vous parler de quelque chose qui m'inquiète beaucoup: il y a quelques jours j'étais en train de lire un journal et il y a eu une nouvelle qui m'a frappé assez positivement; il s'agissait d'un homme qui avait tué un chat (cela c'est vraiment terrible) mais on lui avait fait payer une indemnisation pour la propriétaire de l'animal (moi, je l'aurais mis en prison, mais il y a quelques années sûrement il n'aurait dû rien payer) “ça avance peu à peu pour les droits des animaux, maintenant il me semble qu'il y a quelque petite punition pour ceux qui leur font du mal...”.

Mais quelle a été ma grande surprise quand j'ai continué à lire le journal et, quelques pages plus en avant j'ai lu quelque chose semblable à: “ je-ne-sais-pas-quel-torero a triomphé en tuant je-ne-sais-pas-combien de taureaux, on lui a offert les oreilles et les queues, tout le monde l'applaudissait et tout le monde criait son nom”. J'ai été vraiment déçue en lisant tout cela.

Croyez-vous que ces deux nouvelles sont cohérentes entre elles dans un même journal, dans un même pays et dans une même époque? Je crois que ce n'est pas du tout cohérent. Je crois que ce n'est pas normal de faire tout ce qu'on fait avec les animaux, de les torturer jusqu'à sa mort et après nous appeller nous mêmes des “courageux”. Je parle du cas concret des toreros, mais je pourrais en citer d'autres. Croyez-vous qu'un homme habillé comme un clown avec des épées et aidé d'autres hommes en se battant avec un pauvre et tranquille animal est vraiment courageux? Je crois que non. Peut-être on devrait les mettre tous les deux nus et sans aide de rien ni personne et voir ce qui se passe, voir qui est le plus courageux.

Je vous laisse avec cette réflexion,

Núria.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Thomas Sankara

Buenas noches,

Hoy os hablaré de otro revolucionario africano, su nombre es Thomas Sankara, también conocido como el Ché negro. Nació en el 1949 en Alto Volta, actual Burkina Faso (“la tierra de los incoruptibles”), en su etapa de formación se decantó hacia la carrera militar, destacar que fue en Madagascar donde empezó a interesarse sobre la idea de una revolución democrática y popular. Una vez que llegó a su país, trabajó en la secretaría de estado en el régimen de Saye Zerbo (1981) y después de dimitir, fue nombrado primer ministro bajo la presidencia de Jean-Baptiste Ouedraogo (1983), el cual encarceló a Sankara. No obstante, fue liberado por su amigo Blaise Compaore y Sankara fue nombrado presidente.

Durante su presidencia, resaltar sus criticas en contra de la injusticia de su pueblo. Destacar su participación el 29 de julio de 1987 en Addis-Abeba (Etiopía), en el XXV congreso de la OUA (Organización para la Unidad Africana), en el cual critico el neocolonialismo.









Resumo el discurso que hizo Sankara en dicho congreso:

“Entendemos que para entender la deuda existente del pueblo africano, nos deberemos remontar a los orígenes. Los orígenes de dicha deuda se remontan al colonialismo. Estos que nos dejan el dinero, son los mismos que nos colonizaron, los mismos que corrieron nuestras economías y países, fueron los colonizadores quienes endeudaron África, no nosotros. Tener en cuenta que los antiguos colonizadores, hoy en día han sido bautizados como asistentes técnicos, los cuales vienen a verificar que todo vaya bien.

Si volvemos a las deudas que tiene África, resaltar que son deudas a cincuenta, sesenta e incluso más años. Nosotros, los africanos hemos escuchado y aplaudido el discurso de la presidenta noruega Gro Harlem Brundtland, la cual afirmó, que si el pueblo africano no paga sus deudas, dicho pueblo vivirá, no obstante, si paga la deuda, morirá. Es realmente sorprendente, que un/a presidente/a de un país europeo afirme tal cosa. El problema de los antiguos colonizadores y actuales neocolonizadores es que si salen beneficiados, no pasa nada, en cambio, si pierden algo, por poco que sea, ellos buscaran todos los caminos para que otros paguen las consecuencias, esto es justo lo que les pasa y nosotros somos los malos...

Nosotros no pagaremos la deuda, debido que no hay ninguna deuda a pagar, nosotros no somos responsables de la misma, al contrario, la deuda la tienen ellos con nosotros.

Si solo un país como Burkina Faso se niega a devolver dicha deuda, yo como presidente, solo me quedará la dimisión, la solución no es de un país, es de toda África. Si todos vamos a una, podremos vencer....”

Este es un fragmento traducido del discurso de Sankara.

Iba pasando el tiempo y cada vez iba siendo más apreciado, gracias a hechos sociales como, campañas de vacunación a niños (la tasa de mortalidad infantil, pasó a ser una de las más altas de todo el continente), creación de escuelas, hospitales, plantación de arboles, reforma agraria, grandes medidas en defensa de la mujer, restricción de la poligamia, prohibición de la ablación etc.

No obstante, el 15 de octubre de 1987, fue asesinado por su antiguo amigo, Blaise Compaore, quien pasó a ser primer ministro.

Esto es todo por hoy, si queréis más información sobre Thomas Sankara os recomiendo la siguiente página web:

www.thomassankara.net

Saludos y hasta la próxima.

¡Viva la revolución de los pueblos oprimidos!


Enquesta

Bona nit,

Tal i com podeu observar, he afegit una enquesta per saber la vostre opinió respecte als destins de la llista que us agradaria visitar.

Aquesta enquesta es tancarà el proper 15 de març a les 15 hores. Una vegada tancada, el destí més votat, serà afegit a la meva llista d'indrets per visitar durant el 2009.

Per aquest motiu, us animo a votar. Aprofiteu, és gratis!!

Si voleu deixar un comentari respecte a l'elecció dels 10 indrets o per fer alguna recomanació, el blog aquí us espera.

Salutacions,

divendres, 12 de setembre del 2008

Reflexions de la diada i jornada a BCN

Bona nit,

Tal i com us vaig comentar, per la diada vaig anar a Barcelona a passar el dia.

De camí cap a la capital, la meva parella i jo varem estar reflexionant sobre la diada. Una de les reflexions que varem fer va ser la següent: fa qüestió de 10 anys, tan per la diada, com per St. Jordi, com per les festes majors, podíem veure senyeres als balcons. Avui en dia, dominen els cartells de cases en venda o per llogar, en canvi, de senyeres en trobem poques.
No obstant, recordem que cada vegada hi ha més gent que lluita per la causa catalana, més gent conscienciada per una terra lliure. Estic segur que d'aquí a poc, les banderes de l'especulació desapareixeran i tornaran les senyeres als balcons.

Seguint amb les reflexions, important destacar que en l'any que es celebren 100 anys de la bandera de lluita, durant l'onze de setembre, més de 100 municipis d'arreu del principat han penjat l'estelada a la casa consistorial. Entre ells destacar Bellpuig, Llançà, Ripoll, Figueres, Móra d'Ebre, St. Carles de la Ràpita, Cardedeu, etc.

Imatge de l'ajuntament de Bellpuig durant la diada:

Deixant de banda a les reflexions i seguint amb la jornada a Barcelona, comentar que finalment no varem poder assistir als concerts esmentats en entrades anteriors, no obstant, el dia va ser molt emotiu, principalment pel seguit d'actes de la diada. L'acte principal en el que participarem més activament va ser a la manifestació organitzada per moviments populars, sota la pancarta "Els Països Catalans decidim independència".

Ressaltar que la manifestació es va produir sense incidents, tot el contrari, amb el bon rotllo típic dels catalans. Però com sempre, els mitjans de comunicació del país veí han de fer de les seves, dient que joves radicals... Realment m'empipa que els mitjans de comunicació juguin amb la ignorància de la gent, principalment d'aquelles persones que no tenen judici crític del seu voltant i que simplement es dediquen a creure el que li diuen. Des d'aquest blog, invito a la gent a reflexionar abans d'opinar, sigui el qui sigui, mai ens creiem el que ens diguin. Primer pensem, desprès opinem.

Pensar, organitzar, lluitar i viure.

Amb les següents fotografies dono per acabada aquesta entrada.















Ah!! Vaig conèixer a una desconeguda, concretament és la suposada parella del gegant que podeu trobar a la capçalera de la pàgina principal del blog. M'agradaria presentar-vos la parella de gegants que admiro, simplement per ésser alternatius, espero poder-vos parlar més sobre ells:











Salut i revolució.

Tender-man

dimecres, 10 de setembre del 2008

11 septembre 2008: Fête pour l'indépendance.

Bonsoir gamins,

Aujourd'hui je vous parlerai de le 11 septembre, journée nationale de Catalogne

Mais, pourquoi le 11? C'est le 11 septembre, car, la Catalogne commémore la défaite qu'elle a subi en 1714 aux armées espagnoles de Felipe V de Bourbon. À cause de cette défaite, mon pays a perdu sa souveraineté, ses libertés nationales, ses lois propres, l'interdiction du catalan, de la culture catalane, etc. Par cette raison, tous les 11 septembre, beaucoup de catalans et de catalanes continuons nos revendications pour réclamer la reconnaissance de nos droits nationaux (entre d'autres).

Par cette raison, demain, On ira à Barcelone pour aller à la manifestation (17h Plaça Urquinaona) et aux concerts de Cesc Freixas, La troba Kung-Fú et la Companyia Elèctrica Dharma.

Si vous voulez aller pour jouir de la fête, n'hesitez pas d'y aller.

À bientôt!

Festa Major Matadepera 2008: Mesclat in live!






Hi folks!

Today, I will speak about Mesclat. This group is one of my favourite catalan groups, for this reason I have chosen Mesclat. Last 28th August, they went to the “Festa Major” of Matadepera (near my home).

As I have mentioned, it is a catalan group, founded in 2000. It plays folk and rock music with traditional instruments like “gralla”, “xeremia”, “flabiol & tamborí”, etc.
The songs are ironic and national commitment.

The components of this group are: “Titot”, Joan Reig, Carles Belsa, David Rosell, Pep Toni Rúbio and Marcel Casillas. They are from different parts of Catalonia.

The first part of the concert was a bit boring, nevertheless, they played typical group songs and later, it was ideal to dance and to have fun with their music.

I show you a photo and some videos taken in the concert.

Thank's to them for this concert.

I see you in the next! I hope, it will be in the Occidental Valles.

That's all guys!


dissabte, 30 d’agost del 2008

Adélaïde ville solaire



Bon jour à tous!

Aujourd'hui, je vous parlerai un peu sur le projet solaire d'Adélaïde (capitale de Australie-Méridionale).

Cette ville est une des régions élue pour le Gouvernement de Villes Solaires d'Australie (Australian Government's Solar Cities) pour fabriquer et utiliser l'énergie solaire comme part du programme de cette organisme. Ce projet se déroulera jusqu'à 2013. Dans ce projet, les gouvernements, entreprises et la communauté travailleront pour contribuer avec idées, produits et services qui peuvent aider a nettoyer l'environnement de la ville.


Adélaïde est la premier ville du projet du gouvernement australien (Australia's Solar Cities). Avant de cette premier ville, il y a eu d'autres villages comme Alice Springs, Blacktown, Central Victoria et Townsville.

Pourquoi Adélaïde? Elle a été choisie, parce qu'elle a problèmes d'approvisionnement d'électricité et des prix très élevés que les autres États australiens. Néanmoins, dû à la grande quantité de soleil par an de cette région, il est un lieu idéal pour la production d'électricité du soleil.

Quelques informations du projet:

  • 1.700 panneaux solaires photovoltaïques pour approvisionner plus de 7.000 maisons, magasins et industries.

  • Aider a économiser aux consommateurs et adopter politiques renouvelables pour réduire les émissions de gaz dans l'atmosphère.

  • Les consommateurs reçoivent une aide pour financer le système solaire.

C'est tout par aujourd'hui. À bientôt et n'oubliez pas d'écrire commentaires.

dijous, 28 d’agost del 2008

Lesotho, un país desconegut















Benvolguts/des lectors/es, avui us parlaré sobre Lesotho.

Des de que era un marrec, considero Lesotho (antiga Basutolandia) com un país realment interessant per visitar. Principalment degut a la seva discreció, diversitat, cultura, forma de vida, paisatges, etc.

Concretament, parlar que estic planejant un viatge per quan acabi la carrera, simplement com a premi per l'esforç. Per poder descobrir indrets interessants com per exemple les muntanyes Drakensberg, més concretament a Sani Pass, on podem trobar el bar a major altitud de tota Àfrica. També m'agradaria descobrir el riu Orange amb tot el seu seguit de cataractes, parcs naturals, etc.

Deixant la palla de banda, començar per la bandera, aquest país del sud d'Àfrica, des de que va obtenir la seva independència al 1966, ha tingut les següents tres banderes:

La primera, anomenada Mokorotlo, va ser símbol des del mateix dia que va obtenir la independència sobre Regne Unit fins al 1987. En la inauguració es va presentar l'actual himne del país.

Aquesta simbolitzà el cel (blau), la pau (blanc), la terra (el verd) i la fe (el vermell). Com a curiositat, el barret que trobem al centre de la bandera es el barret típic dels basothos (no lesothans!), com la barretina, però de Lesotho.


La segona, creada a causa d'un cop d'estat militar, va durar fins al 2006, any en el qual va ser canviada per a l'actual. En ella podem trobar un escut i llances tot típic del país. En aquesta podem observar que els traços i algun color ha desaparegut, com per exemple el vermell.
En aquesta, el triangle blanc simbolitza la pau, el verd la prosperitat i la ratlla diagonal la pluja.

La tercera, l'actual, va ser creada en el 2006, per donar un caire de modernitat i pacifista. No obstant, segueix respectant els colors de les altres i torna a incorporar el barret típic dels basothos (habitants d'aquest país), anomenat mokorotlo.


Això és tot sobre la història de la seva bandera, ja us aniré explicant més sobre aquest indret.
Bé companys/es, aquí us haig de deixar.

Salut i visca Lesotho (la terra dels basothos).

dimarts, 26 d’agost del 2008

Sunjata Keita y la carta de Kurukan Fuga


Hoy os hablaré de Sundjata Keita y de la batalla de Kirina (60 km de Bamako).

Mari Jata, posteriormente llamado Sundjata, fue el vencedor de una de las batallas más importantes de África occidental, concretamente la que le enfrentó con Soumoro Kante (importante conquistador africano), en la mencionada batalla de Kirina (1235). El primero defendió al imperio Mandinga (ver mapa) de otros emperadores africanos.

No obstante, recordar que Sundjata – a parte de haber ganado dicha batalla – es conocido hoy en día, como uno de los personajes más relevantes en la historia mundial, al defender su pueblo, el Manden. Un año más tarde de la famosa batalla, fue editada la carta de Kurukan Fuga, compuesta por 44 artículos en los que tratan temas relacionados con la organización social, económica, política y moral del pueblo Manden. Cabe destacar, artículos en los que se puede encontrar referencias a la abolición de la esclavitud en el imperio y el trato por igual a hombres y mujeres (en estos años, las mujeres participaban en lo más alto de la política entre otras cosas) ya que según su entender, a las mujeres se las debe respetar igual que a los hombres debido que la unión entre ambos sirve para prosperar.

La mayoría de estos artículos son respetados hoy en día por gran parte de este pueblo (actual: Gambia, Senegal, Costa de Marfil, Mali, Burkina Faso y República de Guinea).

Destacar que a causa de la colonización por parte de países “ricos” o occidentales, muchos mitos han ido quedando en el pasado, olvidando a parte de su historia. No obstante, gracias a nuevos revolucionarios o personajes públicos, como por ejemplo el conocido reggae-man africano Tiken Jah Fakoly, el cual dedica canciones a personajes históricos africanos, principalmente en su cd “Cours d'histoire”.

Espero que os haya animado a buscar más información sobre la batalla de Kirina, la carta de Kurukan Fuga y uno de los personajes más importantes y desconocidos de la historia mundial, Sundjata Keita.

Hasta la próxima.

dimarts, 12 d’agost del 2008

New York
















Bonjour pots!

Aujourd'hui je vous parlerai de mes prochaines vacances.

Il y a 2 ou 3 mois que ma copine et moi avons décidé d'aller à New York par vacances de Noël. Je voulais aller en Afrique du Sud, mais finalement on a choisi la ville nord-américaine, car on veut voir Manhattan et la routine des américains pendant le Noël. Pour cette raison, pendant notre séjour à Toulouse on a acheté les billets aller-retour. Allée le 26 décembre 2008 (BCN-CDG-JFK) avec Air France et arrivée le 6 janvier 2009 (JFK-BCN) avec Delta Airlines.

Notre pre-planning pour ce voyage est passer 6 jours à New York pour visiter les principaux quartiers, aller voir un match de basket (New York Knicks), monter sur le Empire States Building, faire du shopping et d'autres activités. On pense que le meilleur lieu pour choisir l'hôtel est Midtown. Tous les autres jours, on a pensé d'aller aux Chutes du Niagara (Canada). Pour y aller on pense que la meilleur option est le train, mais on doit encore réfléchir par autres alternatives, par exemple la location d'une voiture ou avec autocar.

Pourquoi les Chutes du Niagara? On n'a jamais vu des grandes chutes, par cette raison et car New York et les chutes ne sont pas très éloignées (600Km), on a pensé d'y aller et rester 3 jours.

Néanmoins, on doit encore choisir les hôtels, acheter les tickets pour le match, les billets aller-retour avec train (NY-chutes) et autres.

Je vous invite à écrire vos opinions ou expériences.

Merci pour les partager avec nous.

Je vous informerai avant de partir en voyage.

À bientôt!

dilluns, 11 d’agost del 2008

Summer holidays 2008

Hi guys!

Today, I will speak about my summer holidays.

The 20th July, my girlfriend and I went to Monaco to spend a few days discovering this small country.

The best of this city was the nautical ports with luxury yachts, the Place du Palais zone (the main place with views to all the parts of this country), the public salt swimming-pool and the zone of the Casino.

Nevertheless, Monaco is not the city for living in, it is the typical city to see only one time.

I show you some photos of this travel. The first one was taken in the zone of the Place du Palais, the second one is the Casino and the last one is a sculpture situated in the main port.




























Once we had visited Monaco we went to the north of Italy, concretely to Lecco. This city is the second city of Como Lake, the main city is Como. This lake was the best of this travel.

I recommend this lake to everybody, because it is a cheap zone, an easy to visit place, there are a lot of things to do and we spoke to people which was very nice.

Lecco is a city with sort off 50,000 inhabitants, people spend more or less one day to visit the city, the best thing you can do is walking near the lake and for the centre of the city, with a lot of shops and with typical lombardyan houses.

Photos of Lecco:
























We spent our first day in this zone visiting this city and doing some sells; and the second day we went to an excursion by boat by the lake, it is really cheap, €25, 2 people from Lecco-Bellagio-Varenna-Bellagio-Lecco (25 km from Lecco to Bellagio).











Varenna is the best village of this lake, because there is not a lot of tourist. From this small village we can see the three parts of the lake, it has small and picturesque streets, squares, ports and other interesting things.












Bellagio is another of the important villages in the lake, but a more tourist one. You can find there a lot of shops, bars, restaurants, etc. Nevertheless there are beautiful gardens, streets and good views to the three parts of the Lake, because it is the village based in the middle of the lake.















Cannes is one of the most beautiful cities of the Côte d'Azur. If I compare this city with Monaco, I prefer the french one, because there are more things to visit and to do, more beaches, more places to eat, etc. In conclusion, more things to discover.

Is Cannes expensive? Yes, like another tourist city, but there are a lot of cheap zones.

This is a city where all people can live, because it has zones for rich people and zones for the rest of people. It has zones to relax and zones to enjoy parties 24h day.

It is not a big city, but it has the spirit of a big city, multicultural ambient. A lot of shops, restaurants and bars to meet the city.






































Toulouse is the 4th city (with 450,000 inhabitants) in France and the 2nd campus of France. This is a students city, for this reason the apartments, restaurants, bars, etc. are not expensive. The best of this city is the river and the centre with a lot of bars and places to walk in.

The best to eat in this region is the typical “cassoulet”, the main ingredients of this meal are duck, pork and white beans. I recommend drink wine with this dish.

I show you some photos taken in Toulouse:













































This is a resume of my summer holidays. I hope that you enjoy the photos, nevertheless, if you need more information to plan your travel, discover more things about this destination or if you want to explain your experiences, please, write a comment.

I want to thank Max and Lele (Mood is a clothes shop) and the girls of Mangano from Lecco.

I wait your comments!!

That's all guys!