La meva passió és viatjar. Des que era ben petit, un dels meus grans somnis ha estat fer la volta al món, i espero poder veure’l, algun dia, convertit en realitat.
El fet de visitar un país estranger et permet conèixer altres persones amb altres cultures i altres maneres de pensar ben diferents a la teva. Això, a la vegada, et va fent canviar la teva pròpia manera de ser i de pensar. Abans, per exemple, potser no era conscient del que tenia fins que, aquest estiu, vaig estar a Rússia. Vaig estar a Polpino, un petit poble al costat de Bryansk, una ciutat d’aproximadament les mateixes característiques en extensió i població que Terrassa. Allà, una família em va acollir a casa seva, em va deixar la seva habitació i el seu llit, em va donar el seu menjar i em va tractar com el seu fill o el seu germà. Tenint ben poquet, m’ho van donar tot. Però no només això, sinó que també em van buscar allotjament a casa d’una família amiga a Sant Petersburg. A mi em va semblar una mica inapropiat al principi ja que no els coneixia de res i pensava que seria molt incòmode per a ells, però res més lluny de la realitat. Una vegada més, una família humil d’un suburbi de Sant Petersburg em va deixar la seva casa, la seva habitació, el seu menjar i allò que és més important, la seva enriquidora companyia.
Aquesta experiència va fer que em plantegés la vida d’una altra manera i que donés més importància a tot el que tinc. És per això que recomano a tothom que viatgeu mentre pugueu, que proveu de conèixer altres paisatges, altra gent i altres cultures. Que mai us faci por anar allà on els altres no s’atreveixen si vosaltres de veritat ho voleu. Deixeu-vos emportar pel vostre esperit aventurer, mai perdeu l’oportunitat de fer coses noves i, sobretot, trenqueu l’inevitable rutina de tant en tant.
Núria
