dimecres, 24 de setembre del 2008

Carlos Puebla. "Hasta siempre comandante" (1965)

Hi guys,

Today, I want to speak about Carlos Puebla, a Cuban singer and guitarist. I met Carlos because one of my favourite Spanish songs is composed by him, it is called: Hasta Siempre.

Carlos Puebla (1917-1989) sang about traditional Cuban music and about people of his country, for this reason he was the best singer for the Cuban people, he has more or less a thousand of songs, like boleros, sones, anthems, guarachas, etc.. He used a serious and direct message mixed with creole humour, for example: Y en eso llegó Fidel, La OAE es cosa de risa, Yankees go home and Hasta siempre. The last song is the most popular and important around the world, dedicated to the revolutionary Ernesto Guevara (Che), composted in 1965.

You can find below some videos of this important singer:



Carlos Puebla - Hasta siempre



Carlos Puebla - Y en eso llegó Fidel



Carlos Puebla - Por allí viniero



I show you a video about one of the most important moments of the World History, this video is the moment when Fidel read the farewell letter of Che.



Best wishes and VIVA CUBA and VIVA CARLOS!

divendres, 19 de setembre del 2008

En quin país vivim?

Bonjour à tous!

Aujourd'hui je veux vous parler de quelque chose qui m'inquiète beaucoup: il y a quelques jours j'étais en train de lire un journal et il y a eu une nouvelle qui m'a frappé assez positivement; il s'agissait d'un homme qui avait tué un chat (cela c'est vraiment terrible) mais on lui avait fait payer une indemnisation pour la propriétaire de l'animal (moi, je l'aurais mis en prison, mais il y a quelques années sûrement il n'aurait dû rien payer) “ça avance peu à peu pour les droits des animaux, maintenant il me semble qu'il y a quelque petite punition pour ceux qui leur font du mal...”.

Mais quelle a été ma grande surprise quand j'ai continué à lire le journal et, quelques pages plus en avant j'ai lu quelque chose semblable à: “ je-ne-sais-pas-quel-torero a triomphé en tuant je-ne-sais-pas-combien de taureaux, on lui a offert les oreilles et les queues, tout le monde l'applaudissait et tout le monde criait son nom”. J'ai été vraiment déçue en lisant tout cela.

Croyez-vous que ces deux nouvelles sont cohérentes entre elles dans un même journal, dans un même pays et dans une même époque? Je crois que ce n'est pas du tout cohérent. Je crois que ce n'est pas normal de faire tout ce qu'on fait avec les animaux, de les torturer jusqu'à sa mort et après nous appeller nous mêmes des “courageux”. Je parle du cas concret des toreros, mais je pourrais en citer d'autres. Croyez-vous qu'un homme habillé comme un clown avec des épées et aidé d'autres hommes en se battant avec un pauvre et tranquille animal est vraiment courageux? Je crois que non. Peut-être on devrait les mettre tous les deux nus et sans aide de rien ni personne et voir ce qui se passe, voir qui est le plus courageux.

Je vous laisse avec cette réflexion,

Núria.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Thomas Sankara

Buenas noches,

Hoy os hablaré de otro revolucionario africano, su nombre es Thomas Sankara, también conocido como el Ché negro. Nació en el 1949 en Alto Volta, actual Burkina Faso (“la tierra de los incoruptibles”), en su etapa de formación se decantó hacia la carrera militar, destacar que fue en Madagascar donde empezó a interesarse sobre la idea de una revolución democrática y popular. Una vez que llegó a su país, trabajó en la secretaría de estado en el régimen de Saye Zerbo (1981) y después de dimitir, fue nombrado primer ministro bajo la presidencia de Jean-Baptiste Ouedraogo (1983), el cual encarceló a Sankara. No obstante, fue liberado por su amigo Blaise Compaore y Sankara fue nombrado presidente.

Durante su presidencia, resaltar sus criticas en contra de la injusticia de su pueblo. Destacar su participación el 29 de julio de 1987 en Addis-Abeba (Etiopía), en el XXV congreso de la OUA (Organización para la Unidad Africana), en el cual critico el neocolonialismo.









Resumo el discurso que hizo Sankara en dicho congreso:

“Entendemos que para entender la deuda existente del pueblo africano, nos deberemos remontar a los orígenes. Los orígenes de dicha deuda se remontan al colonialismo. Estos que nos dejan el dinero, son los mismos que nos colonizaron, los mismos que corrieron nuestras economías y países, fueron los colonizadores quienes endeudaron África, no nosotros. Tener en cuenta que los antiguos colonizadores, hoy en día han sido bautizados como asistentes técnicos, los cuales vienen a verificar que todo vaya bien.

Si volvemos a las deudas que tiene África, resaltar que son deudas a cincuenta, sesenta e incluso más años. Nosotros, los africanos hemos escuchado y aplaudido el discurso de la presidenta noruega Gro Harlem Brundtland, la cual afirmó, que si el pueblo africano no paga sus deudas, dicho pueblo vivirá, no obstante, si paga la deuda, morirá. Es realmente sorprendente, que un/a presidente/a de un país europeo afirme tal cosa. El problema de los antiguos colonizadores y actuales neocolonizadores es que si salen beneficiados, no pasa nada, en cambio, si pierden algo, por poco que sea, ellos buscaran todos los caminos para que otros paguen las consecuencias, esto es justo lo que les pasa y nosotros somos los malos...

Nosotros no pagaremos la deuda, debido que no hay ninguna deuda a pagar, nosotros no somos responsables de la misma, al contrario, la deuda la tienen ellos con nosotros.

Si solo un país como Burkina Faso se niega a devolver dicha deuda, yo como presidente, solo me quedará la dimisión, la solución no es de un país, es de toda África. Si todos vamos a una, podremos vencer....”

Este es un fragmento traducido del discurso de Sankara.

Iba pasando el tiempo y cada vez iba siendo más apreciado, gracias a hechos sociales como, campañas de vacunación a niños (la tasa de mortalidad infantil, pasó a ser una de las más altas de todo el continente), creación de escuelas, hospitales, plantación de arboles, reforma agraria, grandes medidas en defensa de la mujer, restricción de la poligamia, prohibición de la ablación etc.

No obstante, el 15 de octubre de 1987, fue asesinado por su antiguo amigo, Blaise Compaore, quien pasó a ser primer ministro.

Esto es todo por hoy, si queréis más información sobre Thomas Sankara os recomiendo la siguiente página web:

www.thomassankara.net

Saludos y hasta la próxima.

¡Viva la revolución de los pueblos oprimidos!


Enquesta

Bona nit,

Tal i com podeu observar, he afegit una enquesta per saber la vostre opinió respecte als destins de la llista que us agradaria visitar.

Aquesta enquesta es tancarà el proper 15 de març a les 15 hores. Una vegada tancada, el destí més votat, serà afegit a la meva llista d'indrets per visitar durant el 2009.

Per aquest motiu, us animo a votar. Aprofiteu, és gratis!!

Si voleu deixar un comentari respecte a l'elecció dels 10 indrets o per fer alguna recomanació, el blog aquí us espera.

Salutacions,

divendres, 12 de setembre del 2008

Reflexions de la diada i jornada a BCN

Bona nit,

Tal i com us vaig comentar, per la diada vaig anar a Barcelona a passar el dia.

De camí cap a la capital, la meva parella i jo varem estar reflexionant sobre la diada. Una de les reflexions que varem fer va ser la següent: fa qüestió de 10 anys, tan per la diada, com per St. Jordi, com per les festes majors, podíem veure senyeres als balcons. Avui en dia, dominen els cartells de cases en venda o per llogar, en canvi, de senyeres en trobem poques.
No obstant, recordem que cada vegada hi ha més gent que lluita per la causa catalana, més gent conscienciada per una terra lliure. Estic segur que d'aquí a poc, les banderes de l'especulació desapareixeran i tornaran les senyeres als balcons.

Seguint amb les reflexions, important destacar que en l'any que es celebren 100 anys de la bandera de lluita, durant l'onze de setembre, més de 100 municipis d'arreu del principat han penjat l'estelada a la casa consistorial. Entre ells destacar Bellpuig, Llançà, Ripoll, Figueres, Móra d'Ebre, St. Carles de la Ràpita, Cardedeu, etc.

Imatge de l'ajuntament de Bellpuig durant la diada:

Deixant de banda a les reflexions i seguint amb la jornada a Barcelona, comentar que finalment no varem poder assistir als concerts esmentats en entrades anteriors, no obstant, el dia va ser molt emotiu, principalment pel seguit d'actes de la diada. L'acte principal en el que participarem més activament va ser a la manifestació organitzada per moviments populars, sota la pancarta "Els Països Catalans decidim independència".

Ressaltar que la manifestació es va produir sense incidents, tot el contrari, amb el bon rotllo típic dels catalans. Però com sempre, els mitjans de comunicació del país veí han de fer de les seves, dient que joves radicals... Realment m'empipa que els mitjans de comunicació juguin amb la ignorància de la gent, principalment d'aquelles persones que no tenen judici crític del seu voltant i que simplement es dediquen a creure el que li diuen. Des d'aquest blog, invito a la gent a reflexionar abans d'opinar, sigui el qui sigui, mai ens creiem el que ens diguin. Primer pensem, desprès opinem.

Pensar, organitzar, lluitar i viure.

Amb les següents fotografies dono per acabada aquesta entrada.















Ah!! Vaig conèixer a una desconeguda, concretament és la suposada parella del gegant que podeu trobar a la capçalera de la pàgina principal del blog. M'agradaria presentar-vos la parella de gegants que admiro, simplement per ésser alternatius, espero poder-vos parlar més sobre ells:











Salut i revolució.

Tender-man

dimecres, 10 de setembre del 2008

11 septembre 2008: Fête pour l'indépendance.

Bonsoir gamins,

Aujourd'hui je vous parlerai de le 11 septembre, journée nationale de Catalogne

Mais, pourquoi le 11? C'est le 11 septembre, car, la Catalogne commémore la défaite qu'elle a subi en 1714 aux armées espagnoles de Felipe V de Bourbon. À cause de cette défaite, mon pays a perdu sa souveraineté, ses libertés nationales, ses lois propres, l'interdiction du catalan, de la culture catalane, etc. Par cette raison, tous les 11 septembre, beaucoup de catalans et de catalanes continuons nos revendications pour réclamer la reconnaissance de nos droits nationaux (entre d'autres).

Par cette raison, demain, On ira à Barcelone pour aller à la manifestation (17h Plaça Urquinaona) et aux concerts de Cesc Freixas, La troba Kung-Fú et la Companyia Elèctrica Dharma.

Si vous voulez aller pour jouir de la fête, n'hesitez pas d'y aller.

À bientôt!

Festa Major Matadepera 2008: Mesclat in live!






Hi folks!

Today, I will speak about Mesclat. This group is one of my favourite catalan groups, for this reason I have chosen Mesclat. Last 28th August, they went to the “Festa Major” of Matadepera (near my home).

As I have mentioned, it is a catalan group, founded in 2000. It plays folk and rock music with traditional instruments like “gralla”, “xeremia”, “flabiol & tamborí”, etc.
The songs are ironic and national commitment.

The components of this group are: “Titot”, Joan Reig, Carles Belsa, David Rosell, Pep Toni Rúbio and Marcel Casillas. They are from different parts of Catalonia.

The first part of the concert was a bit boring, nevertheless, they played typical group songs and later, it was ideal to dance and to have fun with their music.

I show you a photo and some videos taken in the concert.

Thank's to them for this concert.

I see you in the next! I hope, it will be in the Occidental Valles.

That's all guys!