Aquesta nit he tingut un somni molt estrany però preciós a la vegada. He somiat que viatjava per tot el planeta i descobria un món ple d’enormes boscos on plovia i feia sol els mateix nombre de dies a l’any. Un món on la natura era estrictament respectada com el més gran tresor de tots els éssers vius del planeta. Un món on els animals eren tractats amb tota l’adoració que mereixen. Un món on gent de totes races, costums i religions vivien en comunió i eren tractats per igual, sense discriminació de cap tipus. Un món on dones i homes tenien la mateixa llibertat i les mateixes possibilitats. Un món on els nens de tot el món eren tractats com allò que són, i se’ls deixava gaudir de la seva infància. Un món on tots aquests nens podien anar a l’escola fins que ells ho decidien. Un món on les diferències econòmiques i educatives de cada persona no depenien del país on hagués nascut, sinó de la seva voluntat d’obrir-se un bon camí a la vida. Un món on no existien les paraules guerra i violència.
Avui he tingut un somni preciós, però després m’he despertat i el fet de veure el fort contrast entre el meu somni i la realitat m’ha decebut molt. He vist un món on els contrastos climàtics són cada vegada més forts. Un món on els éssers humans no tenen cap respecte per la natura ni pels animals amb qui l’han de compartir. Un món on la discriminació racial està a l’ordre del dia. Un món on les dones no gaudeixen de les mateixes llibertats que els homes. Un món on molts nens es veuen obligats a renunciar a la seva infància per treballar des que són ben petits. Un món on el fet d’haver nascut a una regió o altra del planeta determina quin serà el nostre nivell econòmic i educatiu. Un món on amagar-se de la guerra i la violència és impossible.
Si tothom ho volgués, podríem canviar el món.
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada