Tal i com us vaig comentar, per la diada vaig anar a Barcelona a passar el dia.
De camí cap a la capital, la meva parella i jo varem estar reflexionant sobre la diada. Una de les reflexions que varem fer va ser la següent: fa qüestió de 10 anys, tan per la diada, com per St. Jordi, com per les festes majors, podíem veure senyeres als balcons. Avui en dia, dominen els cartells de cases en venda o per llogar, en canvi, de senyeres en trobem poques.
No obstant, recordem que cada vegada hi ha més gent que lluita per la causa catalana, més gent conscienciada per una terra lliure. Estic segur que d'aquí a poc, les banderes de l'especulació desapareixeran i tornaran les senyeres als balcons.
Seguint amb les reflexions, important destacar que en l'any que es celebren 100 anys de la bandera de lluita, durant l'onze de setembre, més de 100 municipis d'arreu del principat han penjat l'estelada a la casa consistorial. Entre ells destacar Bellpuig, Llançà, Ripoll, Figueres, Móra d'Ebre, St. Carles de la Ràpita, Cardedeu, etc.
Imatge de l'ajuntament de Bellpuig durant la diada:
Deixant de banda a les reflexions i seguint amb la jornada a Barcelona, comentar que finalment no varem poder assistir als concerts esmentats en entrades anteriors, no obstant, el dia va ser molt emotiu, principalment pel seguit d'actes de la diada. L'acte principal en el que participarem més activament va ser a la manifestació organitzada per moviments populars, sota la pancarta "Els Països Catalans decidim independència".Ressaltar que la manifestació es va produir sense incidents, tot el contrari, amb el bon rotllo típic dels catalans. Però com sempre, els mitjans de comunicació del país veí han de fer de les seves, dient que joves radicals... Realment m'empipa que els mitjans de comunicació juguin amb la ignorància de la gent, principalment d'aquelles persones que no tenen judici crític del seu voltant i que simplement es dediquen a creure el que li diuen. Des d'aquest blog, invito a la gent a reflexionar abans d'opinar, sigui el qui sigui, mai ens creiem el que ens diguin. Primer pensem, desprès opinem.
Pensar, organitzar, lluitar i viure.
Amb les següents fotografies dono per acabada aquesta entrada.
Ah!! Vaig conèixer a una desconeguda, concretament és la suposada parella del gegant que podeu trobar a la capçalera de la pàgina principal del blog. M'agradaria presentar-vos la parella de gegants que admiro, simplement per ésser alternatius, espero poder-vos parlar més sobre ells:
Salut i revolució.
Tender-man
2 comentaris:
Em trec el barret aquest blog està molt original i molt interesante. Congratulations!!
Moltes gràcies companya pel comentari!
Visca Hondures!!
Publica un comentari a l'entrada