La pobresa

Bona nit companys/es!

Aquesta entrada la dedico a l'entrada d'un company anomenada Blog Action Day: La pobreza, ell és en Catman:

Des de ja fa temps, que m'agrada observar els motius de les desigualtats socials, econòmiques, de genere, etc. que es poden observar en aquest fabulós planeta.

Molt sovint, ens podem arribar a pensar que nosaltres no som ningú o que nosaltres sols no podem canviar aquest món, però, la realitat no és així. Cada vegada hi han més col·lectius, persones jurídiques o físiques que lluiten per anar trencant injustícies o barreres. Tots ells lluiten pel medi ambient, pels infants, pels animals, per països pobres, per la igualtat de genere, per eradicar les diferencies entre classes, etc. Un personatge, encara que no sigui conegut pot ajudar a canviar el seu voltant.

Si ens centrem en la pobresa, crec que la culpa la té la inconsciència de la gent. Molt sovint (sobretot en l'anomenat “primer món”), ens pensem que la gent pobre, arribat a ser-ho per culpa seva. Crec que així és com ens intenten educar, és a dir, en principi vivim en una economia de mercat, però la realitat no és així. El capitalisme ens fa ser egoistes, ens intenta fer veure que els pobres no es mereixen res, ells mateixos sortiran del pou! Com a les persones les fa tornar així, als polítics encara més (quants casos de corrupció hi han al dia arreu del món?). Per aquest motiu, els països també.

Recordo que moltes vegades en àmbits familiars m'han comentat que fa uns 35/40 anys aprox. havien arribat a menjar aglans, pa sec, gra per animals, etc. Comento aquest exemple, ja que, estrany és el dia en que no tirem o veiem que no es tira menjar a les escombraries. No obstant, molta gent mor de fam cada dia.

Canviant de tema, em pregunto: Per què tenim tant por? És a dir, perquè no paren els estats de invertir en armes o en aquelles coses que realment no aporten res al gran conjunt de la població? A la població prefereix un escut de míssils o uns bons equipaments socials? Es podrien dedicar a invertir aquells “pocs” milions que dediquen dels pressupostos a l'armament en projectes socials que ajudin al país i a la seva gent a créixer.

A mi em fa molta gràcia, que molts estats no parin d'ajudar a aquelles empreses que fa uns anys no paraven d'anunciar beneficis cada vegada més elevats, ara, al tenir pèrdues, els estats no paren d'ajudar-les. Quan no paraven de guanyar-ne, no ens donaven res! Per què els hi hem de donar nosaltres? El més curiós del cas, és que ajuden a les grans multinacionals i no al conjunt més nombrós, el de les petites i mitjanes empreses.

Bé, aquestes són les reflexions d'avui. Ja aniré parlant del món i de la vida en altres entrades.

Com a regalet, escric lletra d'un dels meus grups preferits que parla sobre el món:

Grup: BRAMS
Disc: Energia
Cançó: Aquest món


"Els nord-americans tenen excedents d'armes":
és una mala notícia aquest matí.
Al migdia esclatarà una guerra a l'Àfrica:
els stocks no es poden adormir.
El genocida és indultat a l'Argentina,
a Xile el tirà rep la benedicció
els sanguinaris colonitzadors d'Amèrica
han tingut una digne successió.

AQUEST MÓN ÉS UNA MERDA
PERÒ NO ESTEM PAS DISPOSATS
A SOLUCIONAR EL PROBLEMA
NOMÉS TAPANT-NOS EL NAS
SOM JOVES I L\'UNIC CAPITAL
QUE TENIM ÉS EL TEMPS
QUAN MARXEM HAUREM RECONVERTIT
LA MERDA EN FEMS

Els locutors celebraven amb cava
la caiguda del Mur de Berlín
de cop i volta com si fos per art de màgia
el Teló d'Acer no tenia sentit.
Però, coincidint amb el Tractat de Maastrich,
el mur va reaparèixer a Gibraltar.
Disparar als fugitius queda antipàtic,
de la feina bruta se n'ocupa el mar.

És terrorista aquell que diu que ho són els altres.
És traficant aquell que caça traficants.
Els assassins s'autoanomenen policies:
els policies de la humanitat.


























Nota: Estic en temporada d'exàmens, per aquest motiu, perdoneu per les poques entrades públicades.