Who is supporting whom in the Israel-Palestine conflict?

Networks are really important for individuals and corporations and also for countries. Nowadays, with the Israeli attacks to Palestine, it just came to my mind that about two years ago, the UN members voted for the Palestinian statehood that could lead to peace in the region. As described by the Huffington Post, during this process, 138 nations voted for a Palestinian state, 9 against and 41 decided to abstain.

If we merge the abstentions and the votes against, we can realize that almost the majority of the western countries are in this block and the rest of the nations are for the creation of a Palestinian nation.

So, why no one is intervening in this conflict? If so, could be the beginning of the WWIII?

By Clash FG

Sources:

http://www.huffingtonpost.com/2012/11/29/countries-that-voted-against-palestine-un_n_2214376.html

http://imgur.com/gallery/DTWAK

After a while without posts... I came back!

Hi my friends!

After a while without posts... I'm here again! I decided to stop posting beginning June 2010 because of my studies! In 2010, I worked a lot to move to Paris to finish my studies at the beginning of 2011 for 6 months. In Paris, I met people from the five continents. I spent a lot of awesome moments in Paris and traveling around France, Germany, Belgium, Luxembourg and (the best for the end...)... Egypt! I went there with my Mexican friends and my Catalan future wife. It was le-gen-dary!! You have a photo of my trip bellow.

by Bernat Ferrete Garcia

After that, I celebrated my graduation from Euncet Business School and University of Wales! To celebrate it, I decided to visit three Southern Africa countries, Swaziland, South Africa and the reason of the trip; Lesotho! Here you have a photo of South Africa and another one from Lesotho:

by Bernat Ferrete Garcia

by Bernat Ferrete Garcia

After this incredible trip (the best trip for now, I've visited 28 countries), I went with my future wife to visit our family to León and Sevilla visiting Portugal. Well, I will talk another day about trips!

After that, we decide to move again to Paris to work and improve our French language for a while. I got a job working as department manager at Decathlon, one of the best sporting good chains around the world, great experience too! Well, 2011 as been a perfect year for several reasons:

- I finished my studies
- I travelled to more than 9 countries
- I decided to move abroad

Nevertheless, 2013 is expected to get the 1st position for several reasons:

- I'm gonna get married
- I'm gonna continue my studies abroad (USA)
- I'll visit for my first time the Asian continent and for my second time the Southern African continent!

It's gonna be le-gen-dary!! Keep patient, I'm full of energy!!

All the best,

Clash FG

Què són els elements de la marca?

Una marca està formada per tots o part dels següents elements.

1- Components verbals

• Logotip: configuració estètica i artística del nom de l’empresa o del producte. És el tipus de lletra que es desitja veure sempre imprès.
• Anagrama: És l’abreviació o deformació d’un nom o frase que designa una activitat per mitja de sigles.

2- Components icònics

• És qualsevol objecte, animal o disseny gràfic que serveix per identificar una empresa o producte.

3- Components cromàtics

• És un color que identifica a una empresa o producte. Així com els components verbals i icònics són registrables, cap tipus de color pot ser propietat de cap empresa o producte.

4- Components psicològics

• Les emocions contribueixen sensiblement a consolidar les dimensions de l’estatura de la marca: coneixement i estima, constituint una distingida plataforma pel valor del producte. L’emoció afecta a la memòria. Les marques de colònies i perfums utilitzen àmpliament aquesta estratègia.

La privacitat està menys protegida en el món on-line que en el món off-line?

Des del meu parer, crec que els assumptes relatius a la privacitat són similars en el món on-line i off-line. Afirmo aquest fet, ja que, en molts contractes físics o altres que es realitzen via internet, sempre obliguen a l’usuari a registrar-se en un base de dades. Aquest fet, beneficia a les empreses, ja que, poden obtenir molta informació per a les seves companyies i fins i tot per vendre aquesta informació a altres empreses. Moltes vegades, quan ens registrem en algun grup, associació o realitzem alguna compra (ja sigui on-line o no) estem acceptant l’enviament de les nostres dades cap a una base de dades.

La privacitat és un terme molt relatiu, ja que, en la societat en que vivim, la privacitat no té res a veure amb la privacitat de fa 1 segle. Abans ningú tenia accés a les dades d’altres, en l’actualitat, tots tenim accés a les dades d’altres, mitjançant xarxes socials a nivell d’Internet. De totes formes, crec que la privacitat a nivell off-line i on-line és molt similar, ja que acaba sent la mateixa informació, però, en diferent suport (un físic i l’altre digital).

Per què és la previsió del mercat tan important per les línies aèries com Cathay Pacific o Qantas?

Amb una bona previsió i planificació de la demanda l’empresa podria reduir la incertesa i el risc per a futures inversions. Amb un estudi de mercat, QANTAS podria reduir aquest risc, ja que, podria conèixer més sobre el mercat, sobre dades macroeconòmiques que afecten a la demanda com per exemple: les condicions econòmiques mundials, el desenvolupament polític o tecnològic, les activitats de la competència o d’altres factors. A part, realitzar un anàlisi sobre la competència, dels clients, dels proveïdors, anàlisi intern de l’empresa, estudiant l’evolució i l’actualitat de l’empresa, entre d’altres.

Tots aquest estudis permetrien reduir el risc, principalment per evitar compres d’avions no rentables, ja que, la compra podria fer perillar financerament a la companyia. Com es cita en el text, el procés de compra d’un avió pot durar uns 2 anys, aquest és el motiu que s’hagi d’estudiar molt bé el mercat, ja que, el risc és molt elevat, perquè avui es pot tenir un gran nombre de viatgers, però en un o dos anys pot canviar tot.

Does the price stability exist?

In my opinion, the price stability only exists in the countries that control their economy and in those that control determined type of products. For example, in Catalonia, there are regulations for the price of the bread (1/4 Kg.). Nevertheless, the main part of products has not price regulations. For this reason, the stability of the prices depends on the market, in other words, the price depends on the relation between the demand and the offer. It is possible that the market is stable, but it is not so frequent, the prices fluctuate like the currency, stock-market, etc.

For example, nowadays the petrol has price stability, because the prices are more or less the same day before day. I think that the reason for this fact is the reduction of the consumption and the stability of the production. One year before, this example was not valid, the prices did not decrease, prices rose because the energy consumption was higher.

I think that some strategic sectors should be protected or should have price stability. For example the houses or the food, that are the main products to live. Nevertheless, in our country and in a lot of other countries around the world, their basic products to live have not stability. It is for this reason that the speculation starts. It happens, for example, with the rise of the price of the cereals in the last years. The non intervention of the State in the market is characteristic of a capitalist culture. As we can read in the text, during the history, a lot of products have incremented their prices; this is the case of the gold in 1980’s.

Nowadays, the price stability does not exist because we have not regulations to protect and to decide the price of all products, mainly in the basic products.

Does the famous crisis move the governments to the autarky?

In my opinion, in the periods of crisis, the countries should open their borders and demonstrate to the world what the country is able to do. The main reason for doing that is to increase the exportations and the foreign or national consumption of the national products. Each country or company is specialised in a concrete sector, for this reason, they should improve and innovate with new products and mainly look for new market opportunities.

All around the world, each country has their main sector. In the last decades, Japan and Germany are showing that they are specialised in the quality and in the innovation, especially in technological products. China is important for the manufacture sectors, because it has a cheap labour-hand. Ireland is offering to their costumer solid bank guarantees, for this reason, the government is adopting important laws to protect this market and to obtain new costumers, mainly British and Irish savers that have their money abroad. British government is against this market option, but it is doing the same thing in other sectors.

In Spain the main sectors are the construction and the tourism, for this reason, the country should innovate in these sectors, giving to their clients the best; for example, in the tourism, the companies could give more quality to the costumer or offer innovative products. Nevertheless, the country must study new market tendencies and start to be specialised in new sectors, because it is really important to the country to do not depend only on a concrete sector or on a unique found of revenues. It should have more than one sector and found of revenues, because if one sector is damaged, the country will not be in bankruptcy. This is the case of Iceland; its main sector was the banking system, when the crisis started, the clients (mainly the non-Icelanders) withdraw and moved their saves to other banks from abroad. Now, the country is in a bankruptcy.

In one hand, it is normal that companies moved their manufactures or offices around the world. In Spain, companies invested a lot of money in the ’60. Now, the country must be adapted to the opposite thing because companies are going abroad, mainly the industries. For this reason, the government must be flexible and innovate in new sectors, mainly in research and innovation. The crisis is accelerating this process. If countries close their borders, they will lose opportunities abroad and they will lose a lot of cheap options to import products, because a lot of national products could be more expensive than external ones.

In another hand, the international organisms will be against this autarky, mainly for the basis or for the regulations of the International Trade (International Chamber of Commerce). The European Monetary Union, the WCO, WTO, etc. could be organisms against this proposal.

INCOTERMS 2000

Els Incoterms són regles internacionals uniformes per la interpretació de termes comercials, no expliquen ni detallen les obligacions de l’exportador i de l’importador, que són essencials pel correcte ús dels Incoterms, simplement donen les eines per decidir qui (importador o l’exportador) assumeix el risc en el transport del material (principalment transport i assegurança). Aquests són publicades i revisades per la CCI (Cambra de Comerç Internacional) de Paris i acceptats pels governs, autoritats i professionals d’arreu del món. Determinen l’abast de les clàusules comercials incloses en un contracte de compraventa internacional, però, s’ocupen només de la relació entre l’exportador i de l’importador, solucionant els problemes derivats de les diverses interpretacions que es poden donar segons els països involucrats i reduint les incerteses derivades de les múltiples legislacions, usos i costums.

Els Incoterms han sofert modificacions amb el pas dels anys, els primers van ser creats l’any 1936. Les modificacions abans d’arribar als actuals, els Incoterms 2000 van ser als anys, 1953, 1967, 1976, 1980 i la penúltima es va efectuar a l’any 1900.

A continuació podem conèixer els Incoterms, els quals s’abrevien en tres lletres i els podem trobar repartits en quatre grups:

1- Grup E

1.1- EXW: “Ex Works”(en fabrica).

En aquest l’exportador redueix al mínim el seu risc. Deu encarregar-se de tenir les mercaderies disponibles a la seva fàbrica o lloc de negoci seguint les instruccions marcades per l’importador a la data. L’importador es farà càrrec de tots els costos una vegada la mercaderia s’hagi col•locat a les afores de la fàbrica. Es pot fer servir en qualsevol modalitat de transport. L’exportador es el responsable de l’entrega de la mercaderia embalada i verificada, segons les instruccions de l’importador. Aquesta transmissió es realitzarà en el magatzem o lloc de negoci de l’exportador sense despatxar-les per a l’exportació ni carregar-les en el vehicle receptor. El document necessari és la factura comercial. L’importador assumeix tots els costos i els riscs des de l’entrega de la mercaderia. Deurà encarregar-se de l’elecció del mitjà de transport des de la fàbrica o magatzem de l’exportador i assumir tots els costos i riscs relacionats a la recepció de la mercaderia des del lloc a on l’agafa fins a destí.

2- Grup F

2.1- FCA: “Free Carrier” (franc transportista).

L’exportador entrega la mercaderia, despatxades a la duana per a l’exportació i en un lloc acordat, al transportista proposat per l’importador. El lloc d’entrega està acordat en funció de les obligacions de càrrega i descàrrega de la mercaderia. Es pot fer servir en qualsevol modalitat de transport. L’exportador és el responsable de l’entrega de la mercaderia degudament embalada i verificada segons les instruccions de l’importador. Aquesta transmissió es realitzarà en el magatzem o lloc de negocis convingut, en el qual s’hagin realitzat tots els tràmits duaners necessaris. Els documents necessaris són la factura comercial, el document acreditatiu de l’entrega de la mercaderia i el DUA. L’importador assumeix la transferència de la propietat i deurà encarregar-se de l’elecció del mitjà de transport a la fàbrica i de les maniobres de descàrrega, càrrega i estiba, despeses de transport fins a destí.

2.2- FAS: “Free Alongside Ship” (lliure al costat del vaixell).

L’exportador s’encarrega de transportar la mercaderia des del seu lloc de negocis fins al costat del vaixell en el port d’embarcament convingut per a l’exportació. És exclusivament marítim. L’exportador és el responsable de col•locar la mercaderia al costat del vaixell en el port triat. L’importador assumeix els riscs per pèrdua o dany. Els documents necessaris són la factura comercial, el document acreditatiu de l’entrega de la mercaderia i el DUA. L’importador és el responsable d’embarcar la mercaderia al vaixell i assumeix els costos dels riscs de pèrdua o dany d’aquesta fins que arriba al destí final.

2.3- FOB: “Free on board” (Lliure a bord).

L’exportador és l’encarregat d’enviar la mercaderia des del lloc de negoci fins al port d’embarcament i l’estiba. En el moment que la mercaderia creui l’entrada del vaixell, els riscs i costos per la pèrdua o dany de les mercaderies passen a ser de l’importador. És exclusiu del transport marítim. L’exportador és el responsable d’entregar la mercaderia suspesa al costat del vaixell i del despatx de duanes en el país d’exportació, també l’estiba, quan la mercaderia sobrepassa la borda del vaixell en el port d’origen, la responsabilitat passa a ser de l’importador, el qual s’encarregarà de tots els riscs des d’aquest moment fins al final. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA i el coneixement d’embarcament.

3- Grup C

3.1- CFR: “Cost and freight” (Cost i flete).

L’exportador concreta l’entrega quan la mercaderia sobrepassi la borda del vaixell en el port de destí convingut. És exclusivament marítim. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació, assumeix els riscs i despeses de duana càrrega, estiba, flete marítim i la desestiba, l’importador assumeix els riscs de propietat una vegada que la mercaderia estigui a l’aire, però, quan sota del vaixell sigui el port i no el vaixell, a partir d’aquest moment haurà de pagar tot fins a destí, l’assegurança de viatge la paga ell. Els documents que hi ha són la factura comercial, el DUA i el coneixement d’embarcament.

3.2- CIF: “Cost Insurance and Freight” (Cost, assegurança i flete).

L’exportador assumeix les obligacions d’entrega quan la mercaderia sobrepassa la borda del vaixell en port d¡origen, incloent a de més l’assegurança. Només és en el transport marítim. L’exportador és responsable de tramitar l’exportació, assumint els riscs i les despeses de duanes de l’embarcament, estiba, flete... fins al port de destí, i l’importador s’encarrega de fer el despatx de duanes i pagar la resta de transport i assegurança en el país de destí. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA, el coneixement d’estiba i la copia de la pòlissa de l’assegurança.

3.3- CPT: “Carriage Paid To...” (Transport pagat fins a...).

L’exportador s’encarrega de les despeses de l’enviament de la mercaderia fins a destí, és a dir, ell paga tot fins al destí convingut. És vàlid en qualsevol mitjà de transport. Els documents utilitzats són la factura comercial, el DUA i els documents de transport. L’exportador es responsable de tramitar l’exportació, assumeix l’elecció del mitjà de transport a la fàbrica, les despeses del transport fins al destí convingut, la contractació d’una assegurança. L’importador assumeix els riscs de propietat i de pèrdua de la mercaderia una vegada que aquesta es passa a les mans del transportista.

3.4- CIP: “Carriage and Insurance Paid To...” (Transport i assegurança pagats fins a...)

L’exportador entrega la mercaderia al transportista escollit per ell i es fa càrrec de les despeses del transport necessaris per dur la mercaderia al destí convingut. Vàlid en qualsevol mitjà de transport. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació, assumint l’elecció del mitjà de transport, les despeses de la mercaderia fins al lloc predeterminat, la contractació de l’assegurança de la mercaderia, comunicar a l’importador la data estimada d’arribada, assumeix els riscs...fins al lloc determinat. L’importador és el responsable de les despeses incloses des de l’arribada de la mercaderia al lloc de destí fins al lloc assignat. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA, els documents de transport i la còpia de la pòlissa d’assegurança.

4- Grup D

4.1- DAF: “Delivered At Frontier” (entregat a la frontera).

L’exportador efectua l’entrega quan posa la mercaderia a disposició de l’importador dins del mitjà de transport utilitzat i no descarregat, en el lloc i punt establert de la frontera, però abans de passar la duana del país veí. Es pot usar en qualsevol modalitat de transport. L’exportador assumeix totes les despeses implicades en l’entrega de la mercaderia en el punt establert en la frontera. Entre les seves responsabilitats es troben tramitar l’exportació assumint l’elecció del mitjà de transport...totes les despeses fins al lloc assignat i l’importador assumeix els riscs i les despeses des d’aquest punt fins al lloc de destí final. Els documents necessaris són la factura comercial, el DUA i els documents que permetin a l’importador retirar la mercaderia de la duana.

4.2- DES: “Delivered Ex Ship” (Entregat sobre el vaixell).

L’exportador ha d’entregar la mercaderia a bord del vaixell en el port de destí establert per l’importador. Exclusiu del transport marítim. L’exportador és el responsable de tramitar l’exportació assumint els riscs i despeses de duana en el punt d’embarcament, estiba , també ha de pagar el flete fins al port de destí i les despeses i els riscs ocasionats, és a dir, ho ha de pagar tot fins a la desestiba no inclosa, i l’importador es responsable de totes les operacions des d’aquest punt fins al final. Els documents necessaris són; la factura comercial, el DUA i els documents acreditatius per poder recollir la mercaderia en el port de destí.

4.3- DEQ: “Delivered Ex Quay” (Entregat en el moll).

L’exportador té l’obligació de posar la mercaderia a disposició de l’importador sobre el moll del port de destí acordat. És exclusivament marítim. L’exportador és responsable de tramitar l’exportació assumint els riscs i les despeses de duana en el punt de càrrega del vaixell, estiba.. i de contractar i pagar el flete marítim fins al port de destí convingut, també assumirà les despeses de maniobra de càrrega i estiba, entregant la mercaderia al port de destí. L’importador és el responsable del cost de l’aranzel, el despatx de duanes i també té el risc de la pèrdua des del moment de l’entrega fins al final. Es necessita la factura comercial, el DUA i els documents que ens permetin treure la mercaderia de la frontera assignada.

4.4- DDU: “Delivered Duty Unpaid” (Tot pagat excepte els aranzels).

L’exportador ho paga tot excepte els aranzels, el despatx de duanes i pagar els tràmits, drets, impostos i altres càrregues, les quals les paga l’importador. Vàlid en qualsevol modalitat de transport. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA i els documents que permetin retirar la mercaderia de la duana.

4.5- DDP: “Delivered Duty Paid” (Tot pagat).

L’exportador ho paga tot excepte els aranzels, l’importador rep la mercaderia sense haver-se de preocupar de res. És vàlid en qualsevol mitjà de transport. Es necessiten els següents documents; la factura comercial, el DUA i els documents que permetin retirar la mercaderia de la duana.

Quines són les similituds i les diferencies entre capital de marca i valor de marca?

El capital de marca és el valor afegit d’un producte/servei envers a la competència, en canvi, el valor de marca és el valor que té un producte al llarg de la seva vida. Aquest últim pot ser calculat comparant els ingressos futurs esperats d’un producte amb marca amb els ingressos similars sense marca. En tot cas estem parlant d’una estimació. Des del meu parer, no té res a veure l’un amb el altre, ja que un tracta mostra el calor que pot tenir per client (capital de marca) i l’altre el valor que pot tenir per l’empresa (valor de marca). L’únic aspecte comú és que són aspectes a tenir en compte alhora de fixar l’estratègia de l’empresa/marca.

EFTA (European Free Trade Association)

La EFTA (European Free Trade Association) es va crear entre l’any 1959 i el 1960. Podem dir que aquesta associació és va establir per primera vegada l’any 1960. Primerament la formaven el Regne Unit, Suècia, Noruega, Dinamarca, Portugal, Suïssa i Àustria, l’any 1970 es va unir Islàndia, en el 1986 Finlàndia i el darrer país a unir-se aquest tractat va ser Liechtenstein, que formaven una àrea de lliure canvi per eliminar tarifes entre ells, és a dir per arribar a suprimir els aranzels.

Amb el pas dels anys van anar marxant països, per poder entrar dins de la CEE., volien canviar-se d’associació econòmica ja que d’aquesta manera es podrien obrir portes, desenvolupar-se encara més, en definitiva buscar un mercat amb més països i buscar una unió més forta i competent. L’any 1973 van marxar Dinamarca i Gran Bretanya, l’any 1986 Portugal, i els últims en marxar fins el moment van ser Àustria, Finlàndia i Suècia, que van marxar d’aquesta associació l’any 1995. Actualment només hi ha quatre països membres que són els següents; Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Noruega, que són els països que es neguen ha entrar a l’Unió Europea. Islàndia, Liechtenstein i Noruega formen part també juntament amb la Unió europea a l’EEA (European Economic Area) creada l’any 1992 però no va entrar en vigor fins l’any 1994. L’EFTA promou el lliure canvi i ajuda l’intercanvi amb altres països, també té molt bona relació amb l’UE, ja que un 75% dels països membres de l’EFTA, formen part de l’EEA. Estan en vigor tots dos en l’actualitat. Els objectius principals són els de fomentar el creixement de la zona millorant les relacions amb d’altres països.

L’EFTA té ubicada la seu principal a Ginebra i té oficines a Luxemburg i també en té una a Brussel•les.

Els consumidors en general obtenen més beneficis que riscs quan les empreses coneixen la seva informació personal?

Des del meu punt de vista, les bases de dades són molt importants per tal d’adaptar els productes a les necessitats dels usuaris, ja que, si no existissin aquestes bases de dades, les empreses haurien de buscar altres mitjans per realitzar estudis de mercat per tal de definir el producte en tots els aspectes. Ara, mitjançant les bases de dades, permet tenir les dades actualitzades i poder adaptar el producte o l’empresa als nous temps.

Per exemple, els supermercats alimenten les seves bases de dades mitjançant els programes de fidelització, exemple targeta EROSKI. Amb l’utilització d’aquesta targeta, el client obté uns descomptes en les compres i l’empresa obté informació sobre els hàbits de compra. Amb aquesta informació, l’empresa pot adaptar lineals, preus o productes, per adaptar-se al client.

Serveix d’alguna cosa la missió d’una empresa?

La missió és un concepte lligat a la visió, tots dos molt importants per tal de marcar el full de ruta i els objectius de l’empresa. La missió és un concepte que representa una definició de l’activitat a que es dedica l’empresa, com vol portar aquesta activitat i el que la permet diferenciar-se de les demés.

Pot semblar molt simple, però moltes empreses no saben ni a que es dediquen o que defineixen la seva activitat d’una manera molt vaga, per aquest motiu, els missatges poden ser difusos i poden portar a una indefinició.

Per poder definir una missió és important preguntar-se sobre diferents aspectes, que ens permetin definir correctament la missió de l’empresa i no deixar espais incoherents. Detallo algunes preguntes a realitzar:

• A què es dedica l’empresa?

• Quina diferència hi ha entre la pròpia empresa i la competència?

• Quins són els valors i principis que impulsin la nostra iniciativa?

• Cóm tracta l’empresa als seus treballadors, proveïdors, clients i socis?

Un somni meravellós

Aquesta nit he tingut un somni molt estrany però preciós a la vegada. He somiat que viatjava per tot el planeta i descobria un món ple d’enormes boscos on plovia i feia sol els mateix nombre de dies a l’any. Un món on la natura era estrictament respectada com el més gran tresor de tots els éssers vius del planeta. Un món on els animals eren tractats amb tota l’adoració que mereixen. Un món on gent de totes races, costums i religions vivien en comunió i eren tractats per igual, sense discriminació de cap tipus. Un món on dones i homes tenien la mateixa llibertat i les mateixes possibilitats. Un món on els nens de tot el món eren tractats com allò que són, i se’ls deixava gaudir de la seva infància. Un món on tots aquests nens podien anar a l’escola fins que ells ho decidien. Un món on les diferències econòmiques i educatives de cada persona no depenien del país on hagués nascut, sinó de la seva voluntat d’obrir-se un bon camí a la vida. Un món on no existien les paraules guerra i violència.

Avui he tingut un somni preciós, però després m’he despertat i el fet de veure el fort contrast entre el meu somni i la realitat m’ha decebut molt. He vist un món on els contrastos climàtics són cada vegada més forts. Un món on els éssers humans no tenen cap respecte per la natura ni pels animals amb qui l’han de compartir. Un món on la discriminació racial està a l’ordre del dia. Un món on les dones no gaudeixen de les mateixes llibertats que els homes. Un món on molts nens es veuen obligats a renunciar a la seva infància per treballar des que són ben petits. Un món on el fet d’haver nascut a una regió o altra del planeta determina quin serà el nostre nivell econòmic i educatiu. Un món on amagar-se de la guerra i la violència és impossible.

Si tothom ho volgués, podríem canviar el món.

Núria

La meravella de viatjar

La meva passió és viatjar. Des que era ben petit, un dels meus grans somnis ha estat fer la volta al món, i espero poder veure’l, algun dia, convertit en realitat.

El fet de visitar un país estranger et permet conèixer altres persones amb altres cultures i altres maneres de pensar ben diferents a la teva. Això, a la vegada, et va fent canviar la teva pròpia manera de ser i de pensar. Abans, per exemple, potser no era conscient del que tenia fins que, aquest estiu, vaig estar a Rússia. Vaig estar a Polpino, un petit poble al costat de Bryansk, una ciutat d’aproximadament les mateixes característiques en extensió i població que Terrassa. Allà, una família em va acollir a casa seva, em va deixar la seva habitació i el seu llit, em va donar el seu menjar i em va tractar com el seu fill o el seu germà. Tenint ben poquet, m’ho van donar tot. Però no només això, sinó que també em van buscar allotjament a casa d’una família amiga a Sant Petersburg. A mi em va semblar una mica inapropiat al principi ja que no els coneixia de res i pensava que seria molt incòmode per a ells, però res més lluny de la realitat. Una vegada més, una família humil d’un suburbi de Sant Petersburg em va deixar la seva casa, la seva habitació, el seu menjar i allò que és més important, la seva enriquidora companyia.

Aquesta experiència va fer que em plantegés la vida d’una altra manera i que donés més importància a tot el que tinc. És per això que recomano a tothom que viatgeu mentre pugueu, que proveu de conèixer altres paisatges, altra gent i altres cultures. Que mai us faci por anar allà on els altres no s’atreveixen si vosaltres de veritat ho voleu. Deixeu-vos emportar pel vostre esperit aventurer, mai perdeu l’oportunitat de fer coses noves i, sobretot, trenqueu l’inevitable rutina de tant en tant.

Núria

L'aventura de la meva vida

Terrassa no és el primer indret espanyol on he viscut. Primer vaig arribar a Sevilla, allà vaig treballar recollint olives fins que els meus responsables van decidir que era massa arriscat que continués. Després vaig anar a parar a Cartagena, on vaig treballar al sector de la construcció durant uns mesos, fins que vam acabar aquells pisos tan macos. Més tard vaig passar unes quantes setmanes a València recollint taronges fins que la temporada va finalitzar; i, finalment, vaig arribar a Terrassa. Aquí he trobat una bona feina a un magatzem i per fi podré arreglar els meus papers.

Arribar aquí no va ser fàcil, però per sort no vaig haver de dormir al carrer ja que un conegut em va llogar una habitació a casa seva. Aquí he fet bons amics, però em sento sol ja que trobo molt a faltar la meva dona i els meus fills. És per això que estic estalviant tot el que puc. M’agradaria que vinguessin el més aviat millor, però no de la mateixa manera que ho vaig fer jo. Als meus fills els encantaria estudiar i anar a la universitat, i el meu deure com a pare és fer el possible perquè puguin aconseguir-ho. A mi també m’hagués agradat estudiar alguna cosa, així que tan bon punt obtingui els meus papers començaré a estudiar català.

Sovint recordo aquells que van fer el viatge amb mi. Penso què se’n deu haver fet dels companys amb qui vaig passar nits i dies al mar, passant fred i gana. Espero que hagin tingut la mateixa sort que jo. Tinc malsons on apareixen aquells que van morir durant l’aventura, a qui ens vam veure obligats a llençar al mar per no enfonsar-nos tots junts. Tots teníem el mateix somni: una vida millor per nosaltres i pels que vindran després. Moltes gràcies, Terrassa, per la teva càlida acollida.

Núria

What is Lib dup??

Hi lads,

What is a lip dub?? A lip dub or lipdub is a video that combines lip synching and audio dubbing. The lip dub is recorded with a personal video camera. In this type of video there are people lip synching while music sounds and people in the video are having a lot of fun. The participation of the entire group is very important and it is very difficult to coordinate all members. It is very complicate due to the way it is recorded, in one shot. Find bellow one example:

Is that easy? In my opinion NO!!! I think people don’t show spontaneity and authenticity; because, people appears disguised, looking at the camera and everyone responds to the camera, lip synching the song. This type of video is made mainly in universities.

Good night folks!!

PDF the present and the future of the travel guides

Hi guys,

I have just bought a travel guide through Lonely Planet’s webpage. As you now, I’m planning a small trip to Birmingham, for this reason, I have bought a pdf guide of West-Midlands (UK). It is the first time that I buy something directly to Lonely Planet and I will do it again very, very soon! It is very easy to understand the philosophy of Lonely Planet’s website, because it is very interactive and very useful. First, I have chosen the type of book, then the continent and finally the city . I have spent 2.40€ for West-Midlands and the Marches’ guide. This price includes the opportunity to download 5 times the file. I have wasted 1 of them. Who wants the others? In relation to the price, I want to add clarify that you choose the chapters that you want ,so you are not obliged to buy the entire guide, for this reason, you save money. If you buy the entire digital book, you save around 20-30% (it is less expensive than if you buy it at the bookshop). In addition, the Australian company (Lonely Planet) has made an application for Iphones and Ipods so that you can read the digital guides. For this reason, I confirm that Lonely Planet has discovered a market niche. Congratulations for the excellent marketing!

In my opinion, when buying pdf travel guides you save money, time (website, you don’t waste your time going to the book-shop) and place in your home-library. As you now, I’m a travel fan, for this reason I love collecting travel guides (but this is the past). The next guides that I will buy will be in pdf version.

I think that travel books are a bit uncomfortable if you’re travelling or visiting a city. You have to carry it everywhere. When using a digital document, you don’t have to carry with anything, you can do some photocopies of the interesting places and that’s all!

Now, I am looking for new guides: Amsterdam, Helsinki, Tallinn and Athens. Evidently, I will buy digital guides!

For this reason, Lonely Planet is the world travel guides’ leader. What about the competitors? Nowadays, Routard is not offering digital books to the market and neither do the main part of other competitors. Come on!!

That’s all folks!

EUNCET, portàtils d'oferta a 1.000€

Bona tarda!!

Farà uns quants dies, em vaig assabentar que l’EUNCET (Escola Universitària de Caixa Terrassa), escola que té com a objectiu posicionar-se com a una de les escoles de negocis de referència del país, està realitzant una oferta d’ordenadors portàtils per als seus alumnes. Des del meu punt de vista, aquesta idea és molt bona, sempre i quan, el preu sigui d’oferta sigui bo i no d’estafa. Sí, sí, dic estafa, ja que un ordenador a més de 1.000€ amb unes prestacions de caire standard o de gran consum (per tots els públics), no és gaire normal. Jo ho trobo com a una presa de pèl cap als alumnes. Al mercat podem trobar ordenadors amb iguals prestacions o superiors a un preu menor. He pogut observar com productes similars els podem trobar per 700€ o 800€ (ambdós amb IVA).

Si destaquem la paraula “oferta” i ho venem a un preu per sobre del de mercat, llavors entenc que l’objectiu de l’escola no és proporcionar eines per als seus alumnes (que a ala vegada són clients). L’objectiu és crear negoci amb un producte del qual no es guanya la vida (aparentment no és el seu negoci). Aquí comença el fenomen de la diversificació d’una suposada fundació.

Comentar que gran part de les escoles de negocis - com a eina d’atracció – regalen ordenadors portàtils als seus alumnes, només pel fet de matricular-se. Si no ofereixes aquesta possibilitat, però, ofereixes descomptes atractius per tal que els alumnes puguin adquirir noves eines per tal de ser competitius en aquest món de màxima rivalitat. De totes formes, si no es regala res, potser no passa res, però, que venguis com a oferta una promoció el preu de la qual és molt superior al de mercat, llavors, entenc que la finalitat n’és una altre.

Mireu la “super-oferta”:

Com sabem, la principal acció que estan realitzant les entitats bancàries i caixes d’estalvi és anar a plorar a les administracions públiques, per tal que aquestes les ajudin a sortir de la crisis. I evidentment, aquestes perden el culet. Què passa amb la resta de la gent i empreses? Ens volen fer creure que estan passant per un moment molt delicat, però, què passa amb el altres?

Per tal de guanyar els calerons mal invertits (sub-prime), ara es dediquen a la venda i lloguers d’habitatges. Caixa Terrassa està oferint grans pisos de 50 metres quadrats a 250.000€ i ordenadors a 1.100€, sense tenir en compte les típiques comissions i assegurances que a tots alguna vegada ens han colat. Aquesta és el negoci de les entitats d’estalvi.

Bé, això és tot pel moment.

Salut i bon cap de setmana!!

Clash

ASTON VILLA Vs TOTTENHAM, It's not a dream!

Hola gent!

Fa uns quants dies que tenia pensat parlar-vos de la meva propera aventura, així que... Com sabreu, moltes vegades us parlo de somnis o coses que m'agradaria fer durant aquesta vida. Un d'aquests somnis és anar a veure un partit de la Premier League. Somni? Bé, d'aquí un mes i poc ja no serà un somni, serà real!! Després de fer una selecció de partits inicial, el partit escollit serà: Aston Villa Vs Tottenham.

El proper 28 de novembre volarem el meu company blogger (Redox) i jo cap a terres angleses, concretament a Birmingham, segona ciutat més gran de tota la illa. Tinc ganes que arribi al dia del partit, però com que encara falta una miqueta... que millor que anar empollant els càntics dels aficionats del Villa, no? Tenen la tira de càntics, així que hauré de posar-me les piles!

Encara no ho tenim tot, ens falta escollir el pack d'hotel més entrades i el reservar el cotxe de lloguer (sí, sí, amb el volant a la dreta!!). Això de conduir per l'esquerra també és un altre somni, però de poca importància.

Tornant al partit, comentar que ja em vaig fent amb els noms del meu equip anglès. El Villa té jugadors coneguts per mi com Carew, Friedel, Ashley Young, Heskey i Petrov (el capità).

L'experiència de cantar fins a l'afonia i anar pels carrers de la ciutat cantant amb bufandes o samarretes del Villa fins arribar a l'estadi no té preu. Per fí, ja podré opinar sobre els camps anglesos, coneguts a nivell mundial pels seus seguidors i per la gran diversitat de càntics.

El rival, el Tottenham londinenc crec que serà un rival de gran alçada per tal de donar més emoció al partit. Tots dos equips busquen col·lar-se per un lloc a la Copa d'Europa o de la UEFA. Així que no es tractarà d'un partit avorrit, sense cap mena de dubte!

Bé penya, ja us aniré informant a mesura que vagi avançant el temps.

Take care and be Villa!

Clash

Which operating system do you have?

Hi folks!

I want to present you my new gadget, a survey related with the following question: which operating system do you have?

The reason of this gadget is to know more about my readers and which is the preferred operating system by all of you. Nowadays, Microsoft has the monopoly in this market with more than 70%, but its market share is decreasing. Apple and Linux are being expanded all over the world, for this reason, during next years; Microsoft market share will go down.

I hope Linux will be the first in the future, because, Apple and Microsoft is the same, technodollar. Linux is very powerful and free. I use Linux in my computer and I am thinking to install Linux in my notebook, all for free.

That’s all readers! Thanks for you vote!

Clash

PD1: Voting is free!